El dolmen del Puig d’Arques, situat dalt d’aquest cim i a una altitud de 525 metres, és un dels més importants de les Gavarres. Va ser citat i excavat per primer cop el 1964 per Pere Caner i un grup de Calonge. El 1965 Lluís Esteve va publicar-ne un estudi. L’excavació de 1964 va proporcionar interessants restes dels aixovars funeraris que acompanyaven els cadàvers (fragments ceràmics a mà, amb una plaqueta d’esquist verdosa, dues puntes de sageta i un ganivet de sílex). Aquests materials arqueològics, i també la seva tipologia arquitectònica – sepulcre de corredor evolucionat o galeria catalana – ens permeten situar la seva construcció a principi del III mil·lenni aC.
Consta d’una cambra rectangular llarga, feta amb lloses de pissarra, i d’un passadís ample i curt format amb murs de pedra seca, possiblement revestits amb lloses, que arribava fins a l’escaló superior del túmul. La gran llosa lateral esquerra, partida en dos trossos, és un aflorament natural treballat fins a donar-li aquesta forma. L’orientació atípica d’aquest dolmen, cap al nord-est en lloc de sud o sud-est, sembla forçada pel lloc triat per bastir-lo. La longitud total del monument – cambra i corredor – és de 7 metres, amb una amplada d’1,50 i una altura de 2 metres. El túmul, circular i de 17 metres de diàmetre, estava format per tres escalons de pedres i terra, sostinguts per un anell exterior fet amb grans blocs i murs de pedra seca.
En la seva restauració, feta pel Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional) l’any 2001, es va refer totalment la banda dreta del corredor i es va ressituar el fragment de coberta al seu lloc. La cambra i el túmul varen ser consolidats i se’n varen restaurar les seves parts més malmeses.
