Pic de Bastiments, Pic de Freser i Pic de l’Infern

Aparcarem el cotxe a l’última corba de dreta que hi ha abans d’arribar a l’estació d’esquí de Vallter 2000.
Pugem al refugi d’Ulldeter tot seguint el senyal indicatiu que trobem a peu de carretera. Des d’aquí, seguim en direcció al coll de la Marrana per un sender molt marcat i ple de gent en la majoria de dies.
Un cop al coll, girem a la dreta i el camí és evident i no té pèrdua fins al cim de Bastiments.
Al capdamunt, trobem primer una creu, després un punt geodèsic i finalment un pal d’acer amb forma de piolet. La vista des del cim és espectacular.
Ara comença la part divertida de l’excursió. Toca baixar per la cresta que ens portarà al cim del Pic de Freser. Aquest tram és molt pedregós però no presenta cap dificultat tècnica. El cim del Pic de Freser, és un bon punt on fer una parada, hi ha molta menys gent que a Bastiments i estarem més tranquils.
Seguim per la cresta direcció a Pic de l’Infern. Aquest tram si bé no és tan senzill com el primer, tampoc presenta grans dificultats. Únicament trobarem un parell de passos de II grau però que es poden superar sense grans problemes.
Finalment, trepitgem el tercer cim del dia o la vista també és espectacular.
Ara, seguim pel camí que ens portaria a Núria. En poca estona, a la nostra esquerra, apareix la cabana de Tirapits. Baixem cap a ella i aquí ens trobem amb el GR11. Girem a l’esquerra i anem seguint el GR11 fins al coll de la Marrana i d’aquí fins al cotxe pel camí que ja coneixem.