Montmajor

des de Oix

Ja fa temps i amb motiu d’una etapa del Gr1 vaig estar a Oix per primera vegada. Recordo que arribant a la població, em van sorprendre dues muntanyes que a simple vista semblen bessones. Es mostraven majestuoses i em convidaven a anar-les a conèixer. Tocava saber el nom i venir un altre dia. Sí, estic parlant del Montmajor i Montpetit.
Els darrers dies han estat amb molts núvols i una bona fresca als matins. Avui però, la previsió és que la cosa millori. Arribem a Oix i aparquem el cotxe a la plaça que hi ha davant l’església. Si mirem a l’est, es mostra imponent la cresta del Ferran. A l’oest es mostren imponents els nostres objectius d’avui. El Montmajor i el Montpetit.
Fer la descripció de l’etapa d’avui és molt complicat, ja que hi ha llocs on el camí es perd bastant, tampoc seguirem marques de cap color i, en la major part de l’excursió estarem dins el bosc, per tant l’orientació és complicada. Sí que en molts llocs trobem petites fites fetes de pedra, però moltes estan desfetes per culpa dels senglars que habiten aquestes contrades. Recomano utilitzar GPS per a no tenir problemes.
Iniciem la marxa per la carretera que porta al cementiri. Un cop aquí seguim cap a la dreta. El camí que veiem a l’esquerra és pel que tornarem. Passem per davant la Soleia d’Oix i continuem per asfalt. Pocs metres més endavant i en una corba a la dreta que fa la carretera, l’hem de deixar i agafar la pista de l’esquerra.
El camí és molt planer durant els tres primers quilòmetres. Avui les previsions meteorològiques no s’han equivocat i el dia és radiant. Més de començament d’estiu que de primavera. Aviat comencen a sobrar peces de roba.
Arribem a la riera d’Oix. Aquí forma un gorg on de ben segur a l’estiu molta gent aprofita per banyar-se. L’aigua és cristal·lina.
En aquest punt comença la pujada. Primer per pista forestal fins a arribar a un punt on unes pedres ens marquen que arribem al Mas Costa. Davant nostra un ample prat amb una tanca de fusta per cavalls. La pista marxa cap a l’esquerra però nosaltres la seguirem cap a la dreta. Pocs metres més endavant un petit sender amb una fita a cada costat ens marca que hem de girar a la dreta.
El camí comença a pujar fort i en algun punt, es fa perdedor. Cal estar atents per no equivocar-nos.
Arribem a dues cases abandonades. La primera queda a la nostra dreta, és petita i queda a simple vista. La segona és més gran però està molt tapada per la vegetació. El camí segueix al costat d’aquesta segona casa (la casa ens queda a mà esquerra).
Seguim pujant i en algun punt on la vegetació ens ho permet podem contemplar l’espectacular vista que ens envolta. Els últims metres per arribar al cim el pendent és molt forta. El GPS en marca del 38%.
Finalment assolim el cim del Montmajor. Parada per gaudir de les vistes i esmorzar. Moment que m’adono que tinc un problema. La calor que està fent avui i la duresa del terreny han fet que consumeixi més líquid del previst i només em queden dos dits de beguda isotònica. Pensant en tot el que ens queda, està clar que no en fem ni per començar. Li pregunto a en Marc com ho porta ell i em diu que també té l’ampolla molt buida.
M’entren els dubtes de si pujar al Montpetit o no. Decidim començar a baixar i que quan arribem a Sant Martí de Torralles ja decidirem.
Per baixar del cim, el camí marxa en direcció oest (mirant les dues plaques del cim cap a la dreta). Aviat entrem a una pedrera. La travessem i anem seguint les fites que anem trobant. En aquest tram en trobem amb alguns arbres monumentals, alguns d’ells ja morts.
Seguim a mig del bosc per un sender molt agradable. De tant en tant, trobem alguna clariana. Sempre hem d’anar seguint les fites.
Ens topem amb el Gr1 però molt poca estona, ja que nosaltres anem cap a Sant Martí, on arribem amb poca estona.
És hora de prendre una decisió. El Montpetit ens dóna a entendre que la pujada és forta i no sabem el tipus de terreny que ens trobarem. Miro l’ampolla i em queda un dit de beguda. A més a més, em noto amb una lleugera deshidratació, ja que fa estona que no bec. Li pregunto a en Marc com està i ell està igual. Per tant, decidim que el més assenyat és deixar estar el Montpetit per un altre dia i anar fent via cap a Oix, que tot i això, encara en tenim per una bona estona.
Mirem enrere i el Montmajor des d’aquí també es mostra majestuós. Està clar que l’alta Garrotxa és espectacular.
Seguim la pista sense cap problema fins que arribem al coll de Pla Sapell. Aquí dues grans pedres ens indiquen que hem arribat al coll. Toca deixar la pista i seguir un petit sender cap a l’esquerra.
De cop i volta ens trobem amb la tanca de la masia de la Pineda i per l’altre costat, una riera ens impedeix el pas. Obrim i tornem a tancar la porta per entrar al terreny de la Pineda. Cal fixar-nos que la porta quedi ben tancada, ja que tenen bestiar en llibertat. Un rètol a la porta ens adverteix que està prohibit entrar amb gossos.
Els paratges d’aquesta masia són espectaculars. Travessem tota la propietat sense problemes i a l’altre extrem trobem de nou una porta que cal tenir cura de tancar bé.
Arribem de nou a la riera d’Oix, cal dir que avui porta molt poca aigua i la podem passar bé, però en dies de fortes pluges pot ser que hi hagi algun problema per passar-la. Un cop passada ja som de nou al cementiri i acabem la fantàstica excursió d’avui a la plaça d’Oix on tenim el cotxe.

NOTA: Molta precaució de fer aquesta ruta en dies calorosos, ja que per aquestes contrades el sol escalfa fort i no hi ha on fer provisió d’aigua en tota la ruta.

Dades de l’excursió

Montpetit i Montmajor des de Oix

La Soleia d’Oix

El Forn

Creuant la riera d’Oix

Unes vistes impressionants

Arribant a Mas Costa

Cim del Montmajor

Placa al cim

Sant Martí i el Montpetit

Mas la Pineda