Robatori de pel·lícula (i fracàs estrepitós) a Vall de Núria: Quan la muntanya dicta sentència
Segurament heu llegit la notícia a tot arreu: un grup de lladres encaputxats entra a l’Hotel de la Vall de Núria, arrenca una caixa forta i intenta fugir amb un trineu. Sembla el guió d’una pel·lícula d’acció, però el final s’assembla més a una lliçó d’humilitat imposada per la natura.
A Dexcursio no som detectius, som excursionistes. I com a coneixedors del terreny, quan hem llegit que pretenien baixar el botí lliscant muntanya avall, només hem pogut pensar una cosa: aquesta gent no sabia on es ficava.
El Camí Vell de Queralbs: Una ratera mortal a l’hivern
Per entendre la magnitud del despropòsit logístic, cal conèixer el terreny. Els lladres pretenien utilitzar l’única via d’escapament possible a peu: el mític Camí Vell.
Si sou seguidors habituals del web o heu consultat la nostra guia tècnica de la ruta de Queralbs a Núria pel Camí Vell, ja sabeu que no estem parlant d’una pista forestal còmoda. És un itinerari preciós però exigent que salva més de 800 metres de desnivell en uns 7 quilòmetres, ple de rocs, revolts tancats i trams on una relliscada et pot enviar directament al fons del barranc.
Intentar fer això de dia i amb motxilla ja demana unes bones cames. Intentar-ho de nit, arrossegant una caixa forta de centenars de quilos sobre un matalàs i un trineu, és, tècnicament, un suïcidi.
144 cm de neu i risc d’allaus
El factor que ha convertit el robatori en un fracàs absolut ha estat la meteorologia. El succés s’ha produït en un moment on el Pirineu Oriental acumula gruixos històrics de neu (fins a 144 cm segons dades del Meteocat).
El Camí Vell, que a l’estiu és una tartera de pedres, a l’hivern es converteix en un terreny mixt de gel i neu tova molt traïdor. Segons les informacions publicades, els lladres amb prou feines van poder recórrer 500 metres abans que la física fes la seva feina: la caixa forta es va estimbar (o la van haver d’abandonar voluntàriament) pendent avall.
De fet, la zona és tan inestable ara mateix que ni tan sols els Mossos d’Esquadra han pogut recuperar la caixa immediatament, a causa del risc d’allaus (situat a nivell 2/3 al sector Ter-Freser).
La lliçó de la muntanya
Aquest succés, més enllà de la crònica policial, ens recorda una lliçó que tot muntanyenc aprèn ràpid: no subestimis mai l’entorn. Pots planificar un cop perfecte dins de l’hotel, rebentar portes i esquivar càmeres, però quan surts a fora, a 2.000 metres d’altitud i sota zero, la muntanya és qui mana.
Els lladres han fugit amb les mans buides perquè van ignorar la topografia i les condicions nivològiques. Si voleu gaudir d’aquest entorn (sense caixes fortes i amb seguretat), us recomanem que espereu a la primavera o pugeu ben equipats seguint els consells de la nostra ruta. I, per descomptat, si no ho veieu clar, sempre ens quedarà el Cremallera.
