Bassegoda des de Sadernes

L’excursió és llarga, però amb els paisatges que m’envolten, fan que els quilòmetres i el desnivell, passin sense adonar-me’n. El Puig de Bassegoda, és un dels cims més emblemàtics de l’Alta Garrotxa juntament amb el Mont i el Comanegra.
Deixo el cotxe a un dels aparcaments de l’Espai Natural de l’Alta Garrotxa. Si es vol aparcar aquí, cal arribar molt d’hora, ja que no hi ha espai per gaires cotxes. Si no, tocarà deixar el cotxe a Sadernes.
Començo a caminar per la pista que va paral•lela a la riera de Sant Aniol. El camí, passa molt a prop del Pont d’en Valentí i també de l’antic Hostal de Ca la Bruta. Si teniu temps, val la pena anar-hi. Jo segueixo el meu camí endavant.

Trobo una primera desviació, la pista de la dreta és per la que faré el camí de tornada. Ara doncs, agafo el de l’esquerra.
Vaig pujant fins que em trobo amb un nou encreuament. El camí de l’esquerra marxa en forta baixada i està tancat amb una cadena. Segueixo aquest de l’esquerra on ja hi ha un rètol que ens indica Sant Aniol.

Sense pèrdua segueixo fins que arribo a la petita presa del Comarell. No s’ha de creuar, cal seguir pel petit sender del costat de la riera de Sant Aniol. Durant tota la pujada a Sant Aniol, haurem de travessar tres vegades la riera, així que es recomana portar un calçat adequat per si acabem de peus a l’aigua. Trobo un parell de ponts penjants, construïts no fa massa anys i molt segurs.
Finalment arribo a Sant Aniol, on veig una ermita i l’antic refugi que ara s’ha començat a reconstruir.

Comença l’ascensió al Bassegoda.

Ara toca afrontar la pujada fins al cim. Cal desfer un tram del camí que s’ha fet, concretament fins al coll del Molí de Sant Aniol on ja trobo senyals blancs i vermells del GR11. També trobo senyals de color verd i groc. Aquests senyals, els aniré seguint durant un bon tram de l’ascensió. Creu un torrent i enmig d’una fantàstica fageda vaig afrontant la dura pujada.
Arribo al coll Roig, aquí el camí se suavitza una mica. Seguint endavant, em trobo amb les restes del mas i el corral de Principi. Aquí s’acaba el petit descans que he tingut i torno a afrontar una dura pujada fins al coll de Principi.

De nou, faig un petit descans per afrontar l’últim tram de pujada amb grimpada inclosa. S’ha d’estar atents a aquest punt, ja que aquí es deixen els senyals de Gr per agafar un camí en direcció sud que ens portarà al Pla de Bateria. D’aquí, un petit corriol m’apropa a l’últim mur que em falta per assolir el desitjat cim del Bassegoda. Dos trams de cadenes i alguna grapa m’ajuden a arribar al cim.
És un d’aquells cims que val la pena fer-hi una bona parada. Si el dia és serè, gaudirem, d’una excepcional vista en totes direccions. Puigmal, Canigó, Montseny i un llarg etcètera de cims em deixen bocabadada.

Inicio la baixada cap a Sadernes

Pel costat sud de la muntanya, neix un corriol que al principi és una tartera amb un fort desnivell. Un cop superat aquest tram més delicat, entro al bosc fins a arribar al coll de Riu.
Aquí em trobo la pista que baixa directa a Sadernes. Jo però, faré un parell de desviaments. Al cap de poc de sortir del coll de Riu, agafo un petit corriol a la dreta per anar a visitar l’església romànica de la Mare de Déu de les Agulles. Un cop visitada, segueixo pel corriol que em portarà de nou a la pista.

Arribo a una plana on hi ha diversos masos, o el que queda d’ells. Seguint de nou la pista, agafo un desviament per anar a visitar una altra església romànica. La de Sant Feliu de Riu.
De darrere l’església, surt un corriol que en poca estona em deixa de nou a la pista. Ara només falta seguir-la fins al cotxe.
Porteu una bona provisió d’aigua, l’excursió és llarga i jo no vaig trobar cap font on recarregar en tot el recorregut.

Dades de l’excursió