Carros de Foc Etapa 1: Ernest Mallafré – Saboredo

Comencem la icònica travessa de Carros de Foc amb una de les seves etapes més clàssiques i representatives. Aquesta és la crònica personal de la ruta del refugi Mallafré al Saboredo, un recorregut que ens endinsa al cor del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una jornada inoblidable que combina paisatges espectaculars, com el Port de Ratera, amb l’autèntica experiència dels refugis d’alta muntanya.

Carros de Foc etapa 1: Mallafré – Saboredo

Aquesta és la nostra experiència viscuda durant la primera etapa d’una de les travesses més famoses dels Pirineus.

Taxi a Sant Maurici

A un quart de nou ja som a la parada de taxi d’Espot. Ens havien advertit que fóssim puntuals, ja que el taxi no s’espera. Mentre esperem, aprofitem per comprar l’esmorzar del dia.

Pugem al vehicle i esperem quatre persones més que tenien reserva. Com que no apareixen, hi pugen una parella d’israelians i una altra parella que, com nosaltres, també es disposaven a començar la Carros de Foc.

Refugi Ernest Mallafré: Inici de l’etapa

Un cop a l’aparcament de Sant Maurici, ens dirigim cap al refugi Ernest Mallafré. Allà ens donen la gorra, el mapa, el forfet i, finalment, a tres quarts de deu del matí, comencem a caminar oficialment.

Pujada al refugi d’Amitges

Decidim pujar per la pista forestal, ja que és el camí més còmode i preferim no fer un gran esforç només de començar. Sense cap dificultat arribem al refugi d’Amitges, un lloc molt concorregut, ja que els taxis 4×4 hi arriben fins a peu de refugi.

El primer que fem és entrar a segellar el forfet i aprofitem per fer un petit descans de 5-10 minuts abans de continuar.

Port de Ratera d’Espot

Reprenem el camí en direcció al refugi de Saboredo. L’itinerari ens porta a superar el Port de Ratera d’Espot (2.543 m), el punt més alt de la jornada. Des d’allà, iniciem una llarga baixada que sembla no acabar-se mai fins a arribar a la vall on es troba el nostre destí.

Arribada al refugi de Saboredo

En arribar, a fora ens trobem un noi de Navarcles que ens informa que la guarda no hi és. Ha deixat una nota dient que arribarà a la una de la tarda. Tot i això, ha deixat el segell a disposició dels excursionistes, així que el primer que fem és segellar.

Dinem, descansem i, a dos quarts de cinc, arriba la Cristina, la guarda. Es veu que han anat a dinar a Amitges i li fa molt de mal el genoll; per això ha arribat tan tard.

Fem temps fins a les set, l’hora de sopar. Mengem una sopa, arròs salvatge, pollastre i macedònia de postres. El sopar va ser deliciós, sense cap mena de dubtes, el millor que vam menjar en tota la Carros de Foc.

Al refugi, amb capacitat per a 21 persones, només n’érem 6, així que vam estar ben amples. Entre els companys hi havia un francès que feia la travessa dels Pirineus amb una motxilla de només 4 quilos. Què hi devia portar?

Després d’haver passat per tots els refugis, ara podem dir que el refugi de Saboredo és on vam estar millor i on vam rebre un tracte més proper per part de la guarda. A les deu, tothom a dormir per recuperar forces per a l’endemà.

Material recomanat per a aquesta travessa

• Botes de muntanya de canya alta, per a una bona subjecció del turmell.
• Mapa topogràfic de la zona i brúixola o dispositiu GPS.
• Jaqueta impermeable i tallavents, essencial per als canvis de temps sobtats.
• Crema solar d’alta protecció, ulleres de sol i gorra.
• Aigua suficient (mínim 1,5 litres) i menjar energètic com barretes o fruits secs.
• Un petit sac de dormir lleuger o un sac llençol per als refugis.