Shisha Pangma: Tot sobre el vuit mil tibetà
El Shisha Pangma, el més petit dels catorze vuit mils, és una muntanya única, completament dins del Tibet. Aconseguir el Shisha Pangma cim no és només un repte d’alpinisme extrem a l’Himàlaia; és una expedició a un territori remot i ple d’història, una vivència que posa a prova els límits humans en un entorn d’una bellesa solitària i colpidora.
| Tipus / Sender | Alpinisme d’alta altitud / Expedició |
|---|---|
| Punt d’Inici | Camp Base del Shisha Pangma (aprox. 5.000 m) |
| Punt Final | Shisha Pangma cim (8.027 m) |
| Distància | No aplica (expedició d’alçada) |
| Durada | 4-6 setmanes (expedició completa) |
| Desnivell (+/-) | Aprox. +3.000 m (des del Camp Base) |
| Dificultat | Molt alta / Extrem |
Què és el Shisha Pangma?
El Shisha Pangma és, amb 8.027 metres, el catorzè cim més alt del món i el més petit dels anomenats “vuit mils”. La seva particularitat rau en el fet que és l’únic d’ells que es troba íntegrament dins del territori del Tibet.
Significat del nom
El seu nom prové del tibetà i significa “la cresta sobre les planes herboses” o “sobre els prats”. Per la seva banda, el nom nepalès i indi és Gosainthan, que es tradueix com a “Morada dels Déus”, un nom que evoca la seva majestuositat.
Ascens al Shisha Pangma
Primera ascensió xinesa
Fins a l’any 1980, les autoritats xineses van prohibir l’accés d’estrangers al Shisha Pangma, ja que el Tibet estava sota la seva ocupació.
Aquest fet va propiciar que la primera ascensió absoluta al cim fos realitzada per una expedició xinesa. El 2 de maig de 1964, un equip liderat per Hsu Ching va aconseguir situar vuit dels seus alpinistes al cim.
Ascensió catalana i tràgic descens
El 13 d’octubre de 1990, els alpinistes catalans Francesc Gan i Jordi Martínez van assolir el cim del Shisha Pangma, acompanyats de tres membres d’una expedició cívico-militar espanyola.
Per al descens, l’equip es va dividir en dos grups. Malauradament, el grup format per Jordi Martínez i un dels militars es va veure sorprès per un canvi dràstic de les condicions meteorològiques.
Obligats a fer un bivac d’emergència en condicions extremes de vent i fred, Jordi Martínez va perdre tràgicament la vida durant la nit, un fet que recorda la duresa i els perills inherents a l’alpinisme a l’Himàlaia.
Cara nord vs Cara sud
La cara nord del Shisha Pangma es caracteritza per ser una gegantina i solitària vessant de neu. Tot i que pot semblar la ruta més accessible per superar la cota dels 8.000 metres, amaga un tram final extremadament perillós.
La seva principal dificultat és una aresta final, terrible i inestable, que connecta el cim central (8.013 m) amb el cim principal (8.027 m), frustrant molts intents d’assolir el punt més alt.
Per contra, la cara sud presenta una imponent paret de roca de gairebé 2.500 metres, solcada per corredors de gel. Malgrat la seva aparença formidable, és considerada per molts alpinistes la millor alternativa per a un ascens directe i tècnic fins al cim principal.
Material recomanat per a aquesta expedició
- Botes dobles d’expedició per a temperatures extremes.
- Piolet tècnic i grampons adaptats a terreny mixt (gel i roca).
- Arnès, casc i material de seguretat per a glaceres i arestes.
- Roba tècnica per capes, incloent un mono o vestit de plomes per al dia de cim.
- Equip de comunicació per satèl·lit i un bon equip de primers auxilis.
- Protector solar d’alta graduació i ulleres de glacera de màxima protecció.
