Makalu

Makalu vol dir “El gran negre”.
Està situat entre el Tibet i Nepal, a 20 km de l’Everest i en una regió pràcticament inexplorada.
El Makalu té dos cims secundaris: el Kangchungtse, o Makalu II, de 7.678 msnm i el Chomo Lonzo, de 7.818 msnm.
El Makalu és considerat com una de les muntanyes més difícils d’escalar. A la duresa de l’alçada i el clima cal afegir una complicació tècnica elevada, sobretot a la part final.
L’any 1955 els francesos organitzen una potent expedició amb l’objectiu de ser els primers en conquerir aquesta magnífica piràmide aïllada.
L’equip està format per Lionel Terray, Jean Couzy, Jean Franco, Guido Magnone, Jean Bouvier, Serge Coupé, Pierre Leroux, André Vialatte, Gyalzen Norbu, André Vialatte i Serge Coupé.
Quan van arribar al Nepal, la sort semblava somriure. Com que l’any abans ja havien organitzat una expedició de reconeixement van instal·lar molt ràpidament els cinc primers camps d’altura. El temps a més a més era esplèndid.
El primer intent el fan Couzy i Terray. Pugen a instal·lar el camp VI a 7800 metres i passen aquí la nit. L’endemà es lleven a les 7 i continuen amunt. Cap als 8200 metres arriben als peus d’una paret rocallosa que, en l’expedició de reconeixement de l’any anterior els havia semblat inexpugnable. En realitat no és tan difícil com semblava des de lluny i en una hora la superen. En tres quarts d’hora més de flanqueig es troben al cim del Makalu. Així, l’11 de maig de 1955, la cinquena muntanya més alta de món havia estat conquerida.
La bona organització i estat de forma dels alpinistes, la meteorologia i també la sort els va permetre arribar al cim amb menys dificultats de les esperades.
En els dos dies successius, van organitzar dos equips més i així, la totalitat de la resta de l’expedició va poder arribar al cim.
El 24 de maig de 1976 Jordi Camprubí acompanyat per dos alpinistes txecs, van arribar al cim del Makalu.