Mont Perdut des del Refugi de Góriz

Introducció

L’ascenció al Mont Perdut, és de les més dures i tècniques de tots els Pirineus. Creuarem glaceres, trobarem grimpades i alguns trams amb cadenes. Com a colofó trobarem la famosa “escupidera” la qual, és recomanable només per a persones molt experimentades a l’alta muntanya.
Iniciem la nostra ascensió des del refugi de Góriz al voltant de les 6 del matí.

Inici /Final:	Refugi de Góriz
Distància:	11,3 km
Desnivell +:	1195 m
Durada total:	7h 58m
Temps caminant:	4h 28m

Descripció de la Ruta

Els primers metres per pujar al Mont Perdut, els fem seguint els senyals del GR11 i en pocs metres, girem a l’esquerra. Aquest primer tram del recorregut és per un sender molt pedregós però molt ben senyalitzat, sempre en constant pujada. Aviat trobem la 1a grimpada del dia, no molt tècnica però que ens fa entrar encara més en calor.
Després d’aquesta 1ª grimpada, fem una parada per reposar forces. Encara que estem a finals d’estiu, trobem diferents glaceres que es resisteixen a desaparèixer. Aquí en cas de dubte és millor utilitzar grampons per evitar possibles relliscades. Després de refrescar-nos amb els rierols provinents de les glaceres, arribem al barranc de Góriz.

Aquí ens trobem amb un pas molt delicat, ja que la pedra està molt polida pel continu pas de persones, això sí, està assegurat amb una cadena on ens podrem agafar i superar sense major dificultat d’aquest pas.
Seguim pujant entre pedres, glaceres, rierols i aviat veurem per 1a vegada la temuda “escupidera” Que ens deixa perplexos, ja que és molt més gran i empinada del que sembla a les fotos.
Després d’una altra grimpada arribem finalment a l’altura del llac gelat que queda a la nostra esquerra i una mica més avall i a la nostra dreta s’obre majestuosa la “escupidera”.

La escupidera del Mont Perdut.

Ens deixa desconcertats i impressionats per la seva immensa i sorprenent verticalitat. El silenci ens envaeix i les nostres mirades queden fixes en l’abisme. Després del gran esforç realitzat per arribar fins aquí estem molt cansats i alguns components del grup decideixen quedar-se aquí i no arribar al cim. Uns per estar molt fatigats i altres per haver-los entrat la por atroç a la muntanya. No és per a menys, ens falta un tram molt dur i tècnic que ens requerirà el màxim de nosaltres per superar-lo. Així que només en Jordi, en Miquel i jo ens dirigim cap al cim. La resta de components del grup decideixen esperar-nos al voltant del llac gelat contemplant el colossal i grandiós paisatge que els envaeix i així, fer la baixada tots junts.

Comencem l’última part de l’ascensió pel costat dret de la “escupidera”, és a dir, pel costat més pedregós. A poc a poc i amb molta precaució anem superant tots els passos que ens trobem i finalment arribem al cim. Ha estat una autèntica explosió de sentiments, sensacions i satisfacció aconseguir aquest cim.

Camí de tornada

Ara només queda desfer tot el que hem pujat pel mateix lloc. Ho farem també amb molta precaució, ja que la baixada impacta també bastant. Per a alguns és més difícil que pujar. Durant el descens, fem una parada tècnica que aprofitem per menjar. Ara només queda acabar de seguir el mateix camí del matí, que ens portarà directament fins al Refugi Góri.
Avui és un dia per recordar el nostre lema, No importa el cim, sinó el camí.