Ruta Matagalls – Vic: Travessa clàssica del Montseny

La ruta Matagalls Vic és una de les travesses més clàssiques i emblemàtiques del Parc Natural del Montseny, especialment recomanable durant la tardor pels seus colors espectaculars. Aquesta excursió connecta el cor del massís amb la capital d’Osona, oferint un recorregut per fagedes frondoses, masies històriques i paratges plens de llegendes de bandolers i dones d’aigua. Un itinerari llarg però gratificant que descobreix la riquesa natural i cultural de la comarca.

La travessa clàssica Matagalls – Vic

El Montseny és un entorn emblemàtic, ple de riquesa natural i cultural, i un massís molt freqüentat per excursionistes. La travessa que ens ocupa té una llarga història i és una de les grans clàssiques d’Osona, ideal per gaudir del paisatge canviant des de l’alta muntanya fins a la plana.

Història de la ruta

La ruta Matagalls–Vic va néixer oficialment el 1986, quan es va establir la seva finalització a la capital osonenca. No obstant això, els seus orígens es remunten al 1981, quan un grup d’amics organitzava un recorregut alternatiu que acabava a Sant Feliu Savassona. Aquestes primeres sortides començaven al mateix cim del Matagalls (1698 m), al costat de la creu dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, oferint vistes espectaculars dels Pirineus, la Plana de Vic i les serralades Litoral i Prelitoral.

El 1988, per motius de regulació, es va prohibir iniciar les marxes organitzades des del cim. Va ser llavors quan es va establir el punt de partida actual a Collformic (1145 m), un port de muntanya situat al municipi del Brull. Aquesta modificació evita l’ascensió final al Matagalls, però manté l’essència de la travessa i el seu descens progressiu cap a Vic.

Descripció de l’itinerari pas a pas

El recorregut ens porta des dels boscos alpins de Collformic fins a la plana vigatana, passant per alguns dels indrets més icònics de la zona.

De Collformic a la Sala de Viladrau

La ruta comença a l’aparcament de Collformic, on diversos cartells informen dels itineraris. En lloc de pujar directament al Matagalls, prenem un camí que s’enfila inicialment per desviar-se aviat a l’esquerra per una ampla pista forestal. Aquesta pista ens submergeix en raconades precioses, especialment a la tardor. Abans d’arribar a Sant Segimon, agafem un corriol estret que baixa en direcció a Viladrau.

El camí es converteix en una agradable travessa sota una fageda frondosa i rocallosa, seguint el torrent de l’Oratori. Segons l’època, podrem veure petits salts d’aigua. El paisatge de tardor és senzillament espectacular, amb una paleta de colors taronges, vermells i grocs que ens envolta.

Passem per l’oratori de Sant Camil de Lelis, una petita construcció de pedra, i més endavant per la Font de l’Or, lloc de llegendes. El camí ens porta a la Mare de Déu de l’Erola, una ermita i masoveria que també funciona com a refugi. Finalment, un desviament a l’esquerra ens condueix al Mas La Sala de Viladrau, casa natal del famós bandoler Serrallonga.

Del bressol d’en Serrallonga al Turó de l’Enclusa

Deixant enrere La Sala, continuem per una pista forestal en ascens fins a creuar la carretera B-520. Seguim pujant fins al Coll de Mansa. Des d’allà, un desviament a la dreta ens porta pel camí que puja al Turó de l’Enclusa (867 m), un mirador espectacular sobre Taradell, les Guilleries i el Montseny. Aquest tram forma part del Sender de petit recorregut PRC-42.

L’ascens a l’Enclusa és curt però exigent. Val la pena fer la grimpada final per arribar a la senyera que corona la seva balconada i gaudir de les vistes. La geologia de la zona és molt interessant, amb afloraments de roques sedimentàries d’un intens color vermell, testimoni de l’antiga Conca de l’Ebre.

L’arribada a Vic per l’Anella Verda

Després de gaudir del Turó de l’Enclusa, baixem per un corriol pedregós i humit sota faigs i alzines fins a la masia de Les Penedes. Des d’aquí, girem cap a Santa Eugènia de Berga. El camí ens apropa finalment a la nostra destinació: Vic, la capital d’Osona.

L’entrada a la ciutat es fa per l’Anella Verda, un circuit natural que envolta Vic. Seguim el camí antic de Taradell i el curs del riu Gurri, creuant-lo per unes passeres de pilons. Aquest tram final és molt agradable, amb paisatges de ribera ben conservats. Passem per la recuperada Font dels Frares abans d’arribar al sector del Mèder Can Tortadès, molt a prop del centre històric, on finalitza la ruta.

Què veurem: punts d’interès, llegendes i cultura

Sant Segimon, entre la fe i l’eremitisme

Encara que la ruta no hi arriba directament, el Santuari de Sant Segimon (1230 m) domina el paisatge. El seu origen es remunta al segle XIII, construït aprofitant una cova on, segons la tradició, va viure com a ermità el rei de Borgonya, Segimon. Les ruïnes actuals daten dels segles XVII-XVIII. El santuari va ser espoliat durant la Guerra Civil i avui les pintures romàniques del seu absis es conserven al Museu Episcopal de Vic.

Serrallonga, el bandoler de les Guilleries

El Mas La Sala és el lloc de naixement de Joan Sala i Ferrer (1594), més conegut com a Serrallonga. Aquest personatge, convertit en llegenda, va liderar una colla de bandolers que va actuar a les Guilleries, el Lluçanès i les Gavarres. La seva figura ha inspirat cançons i històries, com la del grup Mesclat:

“Torna, torna, Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.”

Les Dones d’Aigua i la Font de l’Or

A prop de la Font de l’Or s’explica una llegenda sobre les dones d’aigua (també anomenades goges o nimfes). Es diu que la nit de Sant Joan, uns nois de Viladrau van veure les fades estenent roba al costat del torrent. Van agafar una peça que es va convertir en or. Un any després, en tornar-hi per ambició, la roba agafada es va transformar en pedres de tartera. Es creu que el nom de la font fa referència a aquesta llegenda.

Dades pràctiques i consells

La travessa Montseny-Vic és una excursió de nivell fàcil a nivell tècnic, però la seva llargada la fa exigent per a persones no acostumades a caminar llargues distàncies. Tot i l’esforç, l’experiència de connectar la muntanya amb la plana a peu és molt gratificant.

Quan fer la ruta?

La tardor és, sense cap mena de dubte, la millor època per fer aquesta ruta. L’espectacle de colors de les fagedes i els boscos caducifolis és inigualable. La primavera també és una bona opció. A l’hivern, cal anar amb compte amb la possible presència de neu o gel a la part alta, a prop de Collformic.

Material recomanat

• Calçat de muntanya còmode i amb bona sola.
• Roba d’abric per capes, ja que es comença a certa alçada.
• Jaqueta impermeable o tallavents.
• Aigua abundant i menjar (és una ruta llarga).
• Mapa de la zona o GPS amb el track descarregat.
• Bastons de trekking per ajudar en les baixades.

Text i fotografies: Santi Roura Ferrer