Circular pel Cadí des d'Estana - D'excursió per Catalunya

Recorregut:
Estana – Prat de Cadí – Collet de l’Estenador – Refugi Prat d’Aguiló – Pas dels Gosolans – Canal de Cristall – Prat de Cadí – Estana

La ruta d’avui, estimats Amics de la Muntanya, m’ha cobert plenament totes les expectatives que m’havia generat mentre la preparàvem i, en part, m’ha fet veure amb tots els meus cinc sentits lo veritablement petits que som davant de l’extrema bellesa de tots i cadascun dels indrets on hem estat i, és clar, de tot el seu conjunt. A més, és un clar exemple de itinerari que exalta la majoria de valors que busquem fent muntanya o senderisme: sentir, compartir, experimentar, esforçar-se i, en definitiva, practicar i gaudir la companyonia. Malgrat la ‘duresa’ (segons la preparació física i mental de cadascú) d’algun dels seus trams, visitem un dels indrets més atractius de la Serra del Cadí que es troba dividint el Prepirineu i el Pirineu Català i repartida entre les comarques de l’Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Berguedà. Per un camí agradable i força fàcil tresquem fins arribar als peus de la cara nord del Cadí on podem tenir unes vistes sensacionals de tot aquest vessant ple de cims i canals (de pujada o baixada segons el sentit que es vulgui seguir) que ‘trenquen’ o separen les imponents parets de roca de centenars i centenars metres d’alçada, talment fossin gegants que s’erigeixen imponents e impertèrrits davant nostre. Per altra banda, a tall introductori, podem assegurar que tot l’itinerari està molt ben senyalitzat amb marques de pintura de color blanc i groc als arbres i a les roques (PR-C 121) o bé amb fites disposades i clarament visibles arreu. Al hivern, si les condicions ho permeten, és un itinerari òptim per iniciar-se en les rutes per la neu amb raquetes com també a la primavera per fer-lo amb família i nens des del poble d’Estana i fins a Prat de Cadí, quan aquest és verd i completament recobert de flors típiques d’alta muntanya. Així mateix, fora de l’època de ple hivern (quan no hi ha neu) la ruta es pot començar una mica més amunt, al coll de Pallers, on podem deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha habilitat a uns 10 minuts a peu des del poble. Per acabar aquesta breu introducció, com veureu, podem dir que es tracta d’una ruta circular i que, preferiblement i sobretot per aquella gent poc preparada o acostumada a fer alta muntanya, és recomanable fer-la únicament sota unes bones condiciones climàtiques generalment entre els mesos d’abril a setembre.

Però comencem pel començament. Accedim al petit i bonic poble d’Estana per la LV-4055 que surt, ben passat Martinet (entre La Seu d’Urgell i Puigcerdà, per la N-260) a mà esquerre. Des d’aquí, seguim en direcció a Montellà però immediatament prenem a mà dreta la carretera estreta però ben arreglada que baixa i creua el riu Bastanist. A continuació, pujant deixem enrere els desviaments de Víllec i de Béixec, i arribem finalment al petit llogarret anomenat Estana després d’uns 10 km, on la carretera asfaltada s’acaba. A l’entrada del poble hi ha un aparcament que ens permet deixar el vehicle en bones condicions, just al costat d’ una taula i una font d’aigua. Des d’aquí, un cop preparats, hom pot prendre quelcom i/o informar-se del recorregut a seguir i sobretot (importantíssim quan ens dirigim a indrets d’alta muntanya) de les condicions meteorològiques previstes al Bar-Restaurant Can Basté, que ens ve de passada i regentat per un personatge tan entranyable com és el vell Lluís, amb el seu mostatxo prominent i els seus acudits i xerrameca distesa. Entre d’altres curiositats, destacar que es tracta de l’últim fill nat al poble. Avui es preveu una mica de pluja (malgrat ell ens ho nega) però, això sí, com ja hem pogut comprovar al sortir del cotxe, la serra no és gaire visible per la boira que s’hi va acumulant des de primera hora del matí. Haurem d’anar, doncs, valorant durant tota la jornada si seguir o retirar-nos (que a vegades és també una victòria!). Comencem a caminar a pocs minuts de les 8 i mitja sota cada vegada més núvols i amb un punt de nerviosisme per si ens veurem obligats a recular a poc de començar després de matinar molt i de més de dues hores de desplaçament en cotxe. I avançant-me a l’acabament de la narració…però que bé que es va posar el te calent que ens va preparar el nostre estimat Lluís a la tornada després de més de 10 hores i ~22 quilòmetres d’itinerari, i que ens vam prendre ben a prop de la llar de foc per recuperar forces i graus de temperatura corporal!

Des del Coll de Pallers, ben passat el poble, s’arriba passant pel Coll de Reineres i el Collet Roig en qüestió d’una hora, hora i mitja fins a Prat de Cadí travessant en un moment donat una porta metàl∙lica que sol estar tancada per evitar el pas de les vaques, omnipresents amb els seus brams durant gran part del recorregut. Prat de Cadí, una extensió circular situada a 1.826m d’altitud, és un lloc meravellós de pau que, com deia, es troba sota les magnífiques muralles de la cara nord del Cadí. Seguidament, després d’esmorzar o no segons la voluntat i la gana de cadascú, creuem el prat pel bell mig i enfilem un bon tram de sender estret (en un punt determinat travessat per una llarga tartera) però ben indicat cap a Collet de l’Estenador, envoltats constantment per un paisatge típic d’alts pins i arbres caiguts talment com s’hi fóssim al bell mig d’Alaska com comentem amb en Jordi i preguntant-nos a tota hora quan ens apareixerà de sobte un gran ós grizzly amb males puces. A través d’aquest coll, continuem enfilant-nos per la banda esquerre de la serra enmig de petits prats plens de bolets (si s’escau l’època i la temporada és bona és clar) fins arribar al Refugi Prat d’Aguiló “Cèsar August Torras” situat a uns 2.020m en una de les raconades més boniques de la Serra del Cadí, al vessant nord de l’espectacular Pas dels Gosolans. A tall de curiositat, dir que el refugi forma part de la popular travessa Cavalls del Vent, que recorre tots els refugi del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Al refugi, de parada obligada, hom hi pot parar a descansar, fer un petit mos i aprovisionar aigua per recuperar forces i poder afrontar amb bones condicions l’exigent ascensió al Pas dels Gosolans, la històrica intercessió entre Gósol i Bellver de Cerdanya i freqüentat per segadors i traginers per aquells temps de camí a Bellver de Cerdanya.

Un cop dalt del Pas, el paisatge que se’ns obre davant dels ulls és d’una bellesa única, quasi esfereïdora, un autèntic e immens mar d’herba (en aquesta època, pels volts de Tots Sants, completament de color marró i groc) fins on t’arriba la vista. El terreny és, doncs, sever, abrupte però tremendament bonic. Comencem a caminar per la carena direcció oest, resseguint estrictament el fil. Durant les pròximes 2 hores, seguint un camí trepitjat estretíssim que sovint desapareix entre pedres de tota mida, és important seguir bé el track al GPS per evitar perdre’s i desviar-se de la cinglera que hem de seguir si volem tornar a Estana. Seguim caminant, doncs, per un paisatge monòton però preciós, enmig d’un silenci sepulcral e impressionant. A vegades som capaços de veure isards a la llunyania, movent-se, saltironant per guanyar alçada sobre el terreny pedregós i abrupte, que semblen ens vigilin sense perdre detall del nostre recorregut. Aquí dalt, hom s’ha d’abrigar i protegir de la boira o de la pluja humida i del intens fred segons l’estació de l’any. A mesura que guanyem quilòmetres anem vorejant aquesta part de la serra inclosa Punta Aguda (2458m) on trobem dues creus en honor a víctimes, Puig de la Canal Baridana o Vulturó (pic més alt de tota la serra, 2653m), Puig del Quer, Puig de la canal del Cristall i la Canal Estana, just al costat del cim de la Costa Cabirolera amb els seus 2605m, amb el seu impressionant i vertiginós descens no apte pels qui pateixen de vertigen. En el seu conjunt, doncs, tota la carena que anem seguint és de formes ben curioses, amb esperons i sortints de roca que formen un caos molt i molt estètic, únic.

Aquí, dalt de la serra, vorejant la cinglera, aprofitem per dinar durant una estona quan el sol treu el nas per damunt dels núvols i boirines ocasionals, i a estones hom pot gaudir de les grans vistes que hi ha sobre els Pirineus, el Pedraforca, la Cerdanya, etc. i observar, com algú ho ha descrit, el gran contrast entre la vessant nord que dóna a la Cerdanya (escarpada i amb grans cingleres) i la vessant sud que dóna al Berguedà (amb pendents molt més suaus i fàcils de transitar). En tot el seu conjunt… un autèntic espectacle de la natura!

Finalment, arribem al punt per on baixarem altra vegada a cotes més baixes: la impressionant Canal de Cristall. Aquesta es troba entre la Roca Verda i la Roca de l’Ordiguer i té parts de més de 45º de pendent. Un cop dins, anem baixant sovint fent grimpades, encaixonats entre les parets i les grans pedres caigudes des de més amunt. En certs punts, la canal es va estrenyent força. Desprès d’una estona d’anar baixant, amb molta precaució per les possibles patinades, s’obre una mica, però el desnivell encara és força accentuat, a la vegada que, les pedres que són inestables i la gran quantitat de grava fan que la baixada es faci lenta i fatigosa però seguim fins arribar a la base. Ànim! Es recomana anar desplaçant-se cap a la paret esquerre ja que la zona central acaba convertint-se en un perillós precipici. En aquest punt, qualsevol caiguda podria tenir greus conseqüències. Un cop superada, i mentre recuperem l’alè, són impressionants les vistes quan hom aixeca el cap vers la Roca Verda (situada a la nostra dreta) i la de l’Ordiguer (a l’esquerre). Més avall, superada definitivament la canal, continuem seguint lateralment una tartera fins arribar altra vegada a la clariana perfectament neta d’arbres que dibuixa Prat de Cadí, sempre visible al fons (i cada vegada més propera) mentre baixem per la Canal de Cristall. Des d’aquí, i enllestit un petit berenar com excusa per tornar a dirigir la nostra vista als gegants de pedra que conformen aquesta immensa serra (d’esquerre a dreta), desfem el camí fet al matí a primera hora fins Estana. Un cop allà no dubtem en tornar entrar a veure en Lluís mentre pensem… quin dia tan esplèndid, sens dubte!

Per acabar, reprodueixo una reflexió d’en Jordi sobre la Serra del Cadí: “extensa i arrogant muralla de parets vertiginoses amb canals que la tallen, rutes fortes i dures i potser el més impressionant aquells llocs de gran bellesa que s’enfonsen, fins fa poc, perduts en la seva solitud”.

Esperem que descobriu aquesta ruta i la gaudiu amb tanta plenitud com nosaltres. Salut i rutes!

Santi i Jordi Roura Ferrer

Dades de l’excursió

Punt de sortida/arribada:	Estana
IBP index:	175
Durada total:	11h 01m
Temps efectiu:	8h 44m
Desnivell:	1545m
Alçada mínima:	1500m
Alçada màxima:	2584m
Distància:	20,7km
Track gps:	Si