Rocamaura

A 500 metres més amunt de l’encreuament del carrer de Barcelona amb el Carrer Primavera (al costat de la discoteca Màxims), trobem un pal indicatiu que marca “Rocamaura 15 min” i “Torre Moratxa 25 min”. Al costat d’aquest pal podem aparcar el cotxe, ja que començarem a caminar des d’aquí.
Un costerut corriol marcat amb senyals verds i blancs de PR ens fa guanyar desnivell ràpidament i en qüestió d’uns 15 minuts som a dalt del Rocamaura. A partir d’aquí i fins a la Torra Moratxa, extremarem un xic les precaucions doncs passarem molt a prop dels penya-segats. Un cop hàgim gaudit de les vistes que hi ha des de les antenes, anirem seguint els senyals del PR fins al cim del Rocamaura on hi ha un vèrtex geodèsic. Continuem caminant en direcció oest ara en baixada fins que trobem un camí més ample que és el que permet pujar al Rocamaura amb 4×4. Des d’aquí ja es veu molt a prop la Torre Moratxa. Deixem estar el camí aquest i continuem caminant en direcció oest fins a ser a la Torre.
Un cop a la Torre que aviat és visitada, continuarem caminant en direcció oest seguint les marques de PR fins a arribar a un petit coll on hi ha dos camins. El PR baixa a l’esquerra en direcció L’Estartit. Nosaltres seguim a la dreta. En pocs metres trobem una altra bifurcació, tornem a seguir el de la dreta. Ara si ens hi fixem, ja tenim a la vista una gran construcció de pedra seca. En podem acostar a visitar-la. Per la part alta d’aquesta construcció, segueix un petit corriol que en pocs metres mor a un camí més ample.
Ara girem a l’esquerra i en qüestió d’uns 25 metres girem a la dreta. Entrem a un camí on a banda i banda abunden les construccions de pedra seca destacant una barraca que encara es conserva prou bé. Anem seguint aquest camí i durant una bona estona fins a una bifurcació de camins. El de l’esquerra fa baixada i nosaltres seguirem el de la dreta que en un principi té una forta pujada.
Al capdamunt d’aquesta pujada trobem una nova bifurcació, a la dreta podem pujar al Rocamaura i tornar al cotxe pel mateix camí. És potser l’opció més fàcil. Tot i això, jo segueixo el de l’esquerra que fa baixada. Anem baixant i en poca estona trobem una torre de llum la deixem i continuem baixant. El camí cada vegada es torna més ple d’herbes i es veu més abandonat. En poca estona, trobem un petit corriol molt marcat a mà dreta, aquest, porta al camí que hem fet per pujar al Rocamaura i, tot i que jo no el vaig agafar i vaig continuar recte, recomano agafar-lo, doncs si continueu recte com jo, ens trobem que el camí queda mort molt a prop de la Torre Ponça. Aquí, on queda mor el camí, si mirem a la nostra dreta, veiem que el camí principal és molt a prop i per entremig dels matolls que hi ha, podem arribar al camí sense gaires problemes.
Un cop al camí principal, girem a la dreta fins a arribar al punt d’inici.