Annapurna Ascensió: Expedició Francesa – Cim Històric

L’Annapurna, la “deessa de l’abundància”, no és només una de les catorze muntanyes més altes del món, sinó també un mite de l’alpinisme. Va ser el primer vuit mil conquerit per l’ésser humà, una gesta que va marcar un abans i un després en la història de l’Himàlaia. Aquest article detalla la històrica Annapurna ascensió cim de 1950, una expedició èpica plena de superació i dificultats extremes.

Primera ascensió a l’Annapurna: L’expedició de 1950

La història de la conquesta de l’Annapurna és un relat de determinació, error de càlcul i una supervivència gairebé miraculosa. Va ser l’expedició que va obrir les portes dels vuit mils, però també va ensenyar a quin preu es pagava la glòria a les grans altures.

Un canvi d’objectiu inesperat

Una expedició francesa va marxar cap al Nepal el març de 1950 amb la intenció d’escalar el Dhaulagiri. Tanmateix, a mesura que s’hi apropaven, es van adonar que la muntanya era inaccessible amb les possibilitats tècniques de l’època. Amb el monsó a poques setmanes de distància, i veient impossible el seu objectiu principal, van prendre una decisió desesperada: intentar l’ascensió a l’Annapurna, el seu imponent veí.

La recerca d’una ruta d’aproximació va resultar ser un desafiament enorme. Les vies que trobaven eren igual o més complicades que les del Dhaulagiri, especialment per la necessitat de travessar la infranquejable serralada del Nilgiris. Finalment, van descobrir una escletxa en una aresta secundària que els va permetre accedir als peus de la cara nord de l’Annapurna.

L’atac al cim contra rellotge

Amb només dues setmanes abans de l’arribada del monsó, el temps era el seu principal enemic. L’equip va treballar sense descans per establir els camps d’altura, plantant tendes a 6.500 m i 6.900 m. Des d’allà, els alpinistes Maurice Herzog i Louis Lachenal, amb l’ajuda de dos xerpes, van aconseguir muntar un camp a 7.150 metres la nit de l’1 de juny, i posteriorment un bivac a 7.500 metres per passar la nit del 2 de juny.

Aquella nit a 7.500 metres va ser extremadament dura, amb vents huracanats i nevades constants. Per sort, el matí del 3 de juny el temps va concedir una treva. Els dos homes, agafant només l’imprescindible, van llançar un atac desesperat cap al cim. Al voltant de les dues del migdia, Maurice Herzog i Louis Lachenal arribaven al cim de l’Annapurna (8.091 m). Per primera vegada en la història, un ésser humà trepitjava el punt més alt d’una muntanya de més de 8.000 metres.

Un descens dramàtic: la lluita per sobreviure

El que els dos alpinistes no podien imaginar era el calvari que els esperava durant la baixada. La conquesta del cim va ser només el principi d’una lluita per la vida que esdevindria llegendària.

La tempesta i el rescat al Camp V

Al cim, Lachenal va advertir a Herzog que havien de baixar immediatament, ja que el temps empitjorava ràpidament. Herzog, però, va voler gaudir uns instants més de la gesta. Aquest retard seria fatal. Durant el descens, una tempesta ferotge els va atrapar. Afortunadament, els seus companys Lionel Terray i Gaston Rébuffat havien decidit arriscar les seves vides per pujar a ajudar-los al Camp V, una decisió que els va salvar.

Herzog va alertar que Lachenal anava davant seu i que probablement s’havia passat de llarg les tendes a causa de la nul·la visibilitat. Terray va sortir a buscar-lo i el va trobar, desorientat i amb les primeres congelacions. El va convèncer per tornar a les tendes del Camp V en lloc d’intentar un descens impossible. Durant tota la nit, Terray i Rébuffat van fregar els peus congelats d’Herzog i Lachenal per intentar salvar-los.

Una nit a la gelera

L’endemà, la tempesta era encara més violenta, però l’única opció era baixar. Els quatre alpinistes van començar el descens enmig d’un paisatge blanc i desorientador. Aviat es van perdre. Quan la nit s’acostava, Lachenal va desaparèixer sobtadament: havia caigut en una escletxa. Paradoxalment, aquella escletxa es va convertir en el seu refugi, ja que els protegia del vent. Només tenien un sac de dormir per a tots quatre, i la situació era dramàtica. Van passar la nit ficant els peus dins del sac i friccionant-se mútuament per combatre una congelació que avançava sense pietat.

El rescat final i les conseqüències

L’endemà, Herzog, sense forces, va demanar als seus companys que el deixessin allà per salvar-se. S’hi van negar rotundament. A més, Terray i Rébuffat es van adonar que patien ceguesa de les neus per no haver-se posat les ulleres el dia anterior. Quan tot semblava perdut, van sentir una veu: era el seu company Marcel Schatz, que havia pujat a buscar-los. Amb un esforç sobrehumà, va aconseguir portar-los fins al Camp IV.

La baixada cap al camp base va continuar sent un infern. Una allau els va sorprendre, arrossegant Herzog, que es va salvar gràcies a la corda. Finalment, van arribar al camp base, on els esperava el metge Jacques Oudot. Malauradament, les congelacions eren massa severes. Per evitar la gangrena, el metge va haver d’amputar tots els dits de les mans i els peus a Herzog, i tots els dits dels peus a Lachenal. Van ser els primers a pujar un vuit mil, però el preu que van pagar va ser altíssim.

L’Annapurna i l’alpinisme català

La primera ascensió catalana a l’Annapurna va ser dirigida per Josep Mª Anglada. Més endavant, el 1984, Enric Lucas i Nil Bohigas van protagonitzar una de les gestes més importants de l’himalaisme català en obrir una nova via a la dreta de la de Bonington, a la paret sud de la muntanya. Aquesta ascensió, realitzada al més pur estil alpí, és una de les més prestigioses aconseguides per una cordada a l’Himàlaia.

Material recomanat

• Equip complet d’alpinisme per a vuit mils (granota de plomes, botes triples, piolets tècnics, grampons).
• Equip de respiració amb oxigen suplementari (segons l’estratègia).
• Material de seguretat en glaceres i allaus (ARVA, pala, sonda).
• Ulleres de glacera d’alta protecció (categoria 4) i màscara de ventisca.
• Farmaciola d’expedició específica per a gran altitud.
• Comunicació per satèlit i dispositiu de seguiment GPS.