Del refugi Joan Ventosa i Calvell al d’Estany Llong

Carros de Foc etapa 4

A les 7 ja estem aixecats i a punt per baixar a esmorzar amb la intenció de sortir com més aviat millor, ja que preveiem que l’etapa seria llarga. Si el sopar d’ahir estava racionat, l’esmorzar ho està el doble.

Per sorpresa per nosaltres estava tot emboirat i vam decidir d’esperar una estona a què s’aixequés la boira. Prop de les 9 ja s’havia aixecat bastant i decidim començar a caminar.
Al principi el camí perd desnivell i tot està molt relliscós a causa de la pluja caiguda la nit anterior.

Anem avançant en direcció al coll. Al cap de 4 hores d’haver sortit del refugi arribem al coll. La pujada ha sigut llarga, dura, tortuosa, difícil, i ara podem dir que, almenys per nosaltres, NO és un mite sinó una REALITAT!!!!! Quin coll més dur!!!

Baixem del coll

La baixada també es fa pesada, dura i cansada vorejant tot l’estany de Contraix primer, després la forta baixada de les Raspes i finalment tota la vall de Contraix. A més a més l’últim tros de camí abans del refugi és en pujada.

El refugi no és massa maco i no té vistes, ja que està quasi envoltat d’arbres. A més a més els guardes eren com uns coronels: seriosos i donant ordres tota l’estona (potser tenien un mal dia, no ho sabem).

Aquí aprofitem que hi ha aigua calenta per fer-nos una dutxa i ni això està bé, no hi ha difusor d’aigua i del tub surt un escanyolit raig d’aigua sense pressió.
Volíem com cada dia anar-nos a estirar una estona però resulta que no obren les habitacions fins després de sopar!!!!

Per sopar hi ha sopa, amanida (amb formatge, tomàquet, ceba, llenties), una botifarra amb salsa de verdures i bolets i una poma de postres. Estem molt cansats i a més a més el refugi hi ha molta gent, a ¼ de 10 ja ens n’anem cap al llit amb l’esperança que el dia de demà no sigui massa dur.