Makalu: La Gran Muntanya Negra entre Nepal i Tibet

El Makalu, amb els seus 8.463 metres, és la cinquena muntanya més alta de la Terra, situada a la majestuosa serralada de l’Himàlaia, a només 20 km de l’Everest. Conegut pel seu nom tibetà “El Gran Negre”, representa un dels reptes més grans de l’alpinisme mundial. Aquest article explora la història, les dades i les característiques que defineixen el Makalu, una muntanya difícil i cobejada per escaladors d’arreu del món.

Situació Geogràfica del Makalu

El Makalu s’alça a la frontera entre el Nepal i el Tibet, a la secció Mahalangur de l’Himàlaia, a tan sols 20 quilòmetres al sud-est del cim de l’Everest. El seu nom, que prové del tibetà, significa “El Gran Negre”, una referència a l’aparença fosca i imponent de les seves parets rocoses. Es troba en una regió remota i relativament inexplorada, fet que afegeix un component d’aïllament al seu ja considerable desafiament.

Dades Clau del Makalu

Per què el Makalu és tan difícil?

El Makalu té una merescuda reputació com una de les muntanyes més exigents del planeta. A la duresa inherent de l’extrema altitud i un clima impredictible, s’hi suma una notable dificultat tècnica. L’ascensió requereix habilitats d’escalada en roca i gel, especialment en el seu tram final, on una piràmide rocosa escarpada posa a prova la resistència i perícia dels alpinistes més experimentats.

L’Expedició Francesa de 1955

L’any 1955, una potent expedició francesa, liderada per Jean Franco i amb membres com Lionel Terray, Jean Couzy, Guido Magnone i Gyalzen Norbu, es va proposar conquerir aquesta magnífica piràmide aïllada. Gràcies a una expedició de reconeixement realitzada l’any anterior, van poder instal·lar els cinc primers camps d’altura amb gran rapidesa. La meteorologia, a més, va ser excepcionalment favorable.

El primer intent de cim el van protagonitzar Lionel Terray i Jean Couzy. Després de passar la nit al camp VI, a 7.800 metres, van iniciar l’ascens final. Cap als 8.200 metres van afrontar una paret rocosa que, des de lluny, semblava infranquejable. A l’apropar-s’hi, van descobrir que la dificultat era menor de l’esperada i la van superar en aproximadament una hora. Després d’un flanqueig final, van assolir el cim l’11 de maig de 1955.

La gesta va ser un èxit rotund de planificació i logística. La bona organització, l’excel·lent estat de forma dels alpinistes i una finestra de bon temps van permetre que, en els dos dies següents, la resta de membres de l’expedició també poguessin fer el cim, un fet extraordinari per a l’època.

La Primera Ascensió Catalana

El 24 de maig de 1976, l’alpinisme català va escriure una pàgina memorable a l’Himàlaia. Jordi Camprubí, integrat en una expedició txecoslovaca, va aconseguir la primera ascensió catalana al Makalu, acompanyat per dos escaladors txecs. Aquesta fita va consolidar la presència de Catalunya en l’escena de l’himalaisme d’elit.

Cims Secundaris del Makalu

La imponent estructura del Makalu no es limita al seu cim principal. Està flanquejat per dos cims secundaris notables, que també representen reptes alpinístics de primer nivell:

• Kangchungtse (Makalu II): Amb una alçada de 7.678 metres.
• Chomo Lonzo: Un cim imponent de 7.818 metres situat al nord del massís principal.

Material recomanat

• Granota i botes dobles d’expedició per a 8.000 metres.
• Piolets tècnics i grampons adaptats per a gel i terreny mixt.
• Arnès, cordes estàtiques i dinàmiques, i material d’assegurament.
• Equip d’oxigen suplementari (regulador, mascareta i ampolles).
• Ulleres de glacera d’alta protecció i màscara de ventisca.
• Botiga d’alçada i sac de dormir de plomes per a temperatures extremes.