Broad Peak: L’ascensió a la dotzena muntanya més alta

El Broad Peak, el dotzè cim més alt del món, s’alça majestuós al cor del Karakoram, oferint un dels reptes més cobejats de l’alpinisme mundial. Aquesta guia detalla els aspectes clau de la seva història, les rutes i la logística necessària per emprendre una ascensió al Broad Peak. Situat a prop del K2, la seva conquesta representa una fita per a qualsevol expedició que s’aventuri en el regne dels vuit mils.

Situació i característiques del Broad Peak

El Broad Peak, originalment anomenat K3, va ser batejat amb el seu nom actual per l’explorador britànic Martin Conway el 1892, a causa de la seva aparença ampla i la llargada de la seva aresta somital, de gairebé 2 quilòmetres. Inicialment, va passar desapercebut pels topògrafs, ja que quedava parcialment ocult per altres gegants de la zona.

Alçada del Broad Peak

El Broad Peak té una alçada oficial de 8.051 metres (26.414 peus), tot i que en registres històrics, com els de la primera ascensió, se citava amb 8.047 m. Aquesta altitud el converteix en la dotzena muntanya més alta de la Terra i la quarta més alta del Pakistan.

Ubicació del Broad Peak

El Broad Peak forma part de la serralada del Karakoram, situat a la frontera entre el Pakistan (Gilgit-Baltistan) i la Xina. Es troba a la capçalera de la glacera de Baltoro, a només 8 quilòmetres del K2, formant part del massís Gasherbrum, un dels conjunts de cims més impressionants del planeta.

Història de l’ascensió al Broad Peak

Observat per totes les expedicions que s’acostaven al K2 a principis del segle XX, el Broad Peak no va ser l’objectiu d’un intent seriós fins a mitjans de segle.

Primers intents d’ascensió

La primera temptativa d’ascensió va tenir lloc el 1954, a càrrec d’una expedició alemanya liderada per Karl Herrligkoffer. Van intentar la pujada a la tardor, però l’arribada primerenca de les tempestes d’hivern els va forçar a retirar-se quan es trobaven a 6.900 metres d’altitud, posant de manifest les enormes dificultats de la muntanya.

Primera ascensió exitosa

La primera ascensió al cim del Broad Peak es va aconseguir finalment el 9 de juny de 1957. Va ser obra d’una expedició austríaca organitzada en estil lleuger, sense oxigen suplementari ni portadors d’alçada. L’equip, liderat per Marcus Schmuck, estava format per:

• Fritz Wintersteller
• Marcus Schmuck
• Kurt Diemberger
• Hermann Buhl

L’equip va establir tres camps d’alçada a l’aresta oest. Després d’un primer intent el 29 de maig que els va deixar a només una hora del cim, van haver de recular per l’hora avançada. Finalment, el 9 de juny, van llançar l’atac definitiu. Schmuck i Wintersteller van assolir el cim principal a les 17:00 h. Buhl hi arribà a les 19:00 h, convertint-se en el primer alpinista a completar dues primeres ascensions a un vuit mil. La primera ascensió catalana va ser realitzada el 5 d’agost de 1981 per Enric Pujol i Manuel Hernández.

Rutes d’ascensió al Broad Peak

La ruta del Broad Peak més comuna és la normal, que transcorre per l’aresta oest i és la mateixa que van seguir els primers ascensionistes el 1957. És considerada una de les vies menys tècniques entre els vuit mils, tot i que no està exempta de perills com esquerdes, seracs i els efectes de l’altitud extrema.

La ruta generalment consta de tres camps d’alçada abans de l’atac final al cim. El tram clau és la llarga i exposada travessa per l’aresta somital, que connecta l’avantcim amb el cim principal, un recorregut que exigeix una gran resistència física i mental.

Material recomanat

• Equip complet de roba d’expedició per a temperatures extremes (-40ºC)
• Botes dobles d’alta muntanya i grampons tècnics
• Piolet tècnic, arnés d’alpinisme i material de seguretat en glacera
• Motxilla de gran capacitat (60-70 litres)
• Ulleres de glacera de categoria 4 i màscara de ventisca
• Farmaciola d’expedició i equip de comunicació per satèl·lit