Europa: Elbrús
El Mont Blanc va ser durant molts anys el cim més alt d’Europa, però quan el Caucas va ser envaït per les tropes soviètiques, aquesta regió va passar a pertànyer a Europa. Aquí hi ha l’Elbrús que amb els seus 5642 metres supera de llarg el Mont Blanc.
L’Elbrús està situat a 20 km al nord de la principal serralada, anomenada el Gran Caucas, i a 65 km al SSO de la ciutat russa de Kislovodsk. Els seus gels permanents alimenten 22 glaceres, que alhora nodreixen de cabal els rius Baksan, Kuban i Malka. És en origen un estratovolcà que resta en repòs des de fa uns 2.000 anys i que, atenent a la divisió política d’Euràsia, és considerada la muntanya més alta del continent Europeu. El cim Oest, el principal, té una altitud de 5.642 m sobre el nivell del mar, mentre que el cim Est, arriba als 5.621 m.
El nom d’Elbrús, significa “les mamelles”, ja que és un volcà extingit format per dues xemeneies i des de lluny la seva silueta recorda la d’uns pits.
El cim Est va ser escalat per primera vegada pel guia Killar Khashirov el 1829 quan treballava per a una expedició científica de l’exèrcit rus. El cim Oest, no va ser ascendit fins al 1874 per una guia Balkària, Akhia Sottaiev que va pujar amb l’equip de Gardner, Grove, Walker i Knubel.
Des de l’any 1959 fins al 1976, s’hi va construir un telefèric que duu els viatgers a una alçada de 3.800 metres. La ruta normal d’ascensió segueix més o menys el recorregut del telefèric. A l’estiu és relativament freqüent trobar més de 100 persones que miren d’escalar-lo per aquesta ruta. L’ascensió no és complexa, tècnicament parlant, però és realment dura per l’alçada i els forts vents. Anualment moren entre 15 i 30 persones mirant d’escalar l’Elbrús, sobretot per manca d’organització i d’equipament.