Ruta al Tibidabo

Ruta al Tibidabo

Facebooktwittermail

Barcelona és coneguda per moltes coses: la seva arquitectura, la seva cultura, les seves platges i la seva història. Però, enlairada sobre tot això, hi ha la silueta inconfusible del Tibidabo, el punt més alt de la Serralada de Collserola. Aquesta muntanya, visible des de gairebé qualsevol punt de la ciutat, no és només un lloc des d’on gaudir d’unes vistes panoràmiques espectaculars, sinó també un destí d’excursió que ofereix rutes per a tots els nivells. Ja siguis un senderista experimentat o algú que busca una passejada tranquil·la enmig de la natura sense allunyar-se gaire de la ciutat. La Ruta al Tibidabo és una invitació a descobrir la bellesa natural de Barcelona, a fer un viatge a través de camins serpentejants, miradors amagats i històries que han esculpit la muntanya al llarg dels anys. T’atreveixes a unir-te a aquesta expedició cap al cim d’aquest emblemàtic turó?

Situació geogràfica:Barcelonès, Costa Central
Punt de sortida:Parc de Cervantes
Durada total:4h
Desnivell:654 m
Alçada mínima:105 m
Alçada màxima:512 m
Distància:13 Km

Iniciem la ruta al Tibidabo sortint de la porta dels Jardins de Cervantes, just al costat de la Ronda de Dalt. En travessar la Ronda, ens dirigim ràpidament cap a l’hospital de Sant Joan de Déu. Prenem el carrer de Santa Rosa i, després de passar un acollidor hotel, girem a mà dreta per endinsar-nos al carrer Tenerife. Aquest carrer ens desafia amb les seves escales, que pugem amb determinació fins al capdamunt. A continuació, decidim girar per la pista que queda a la nostra dreta.

La Ruta al Tibidabo ens descobreix la carretera de les aigües i els corriols amagats

Just al davant del grandiós dipòsit d’aigües, descobrim un pal amb rètols indicatius. Amb entusiasme, decidim girar a l’esquerra per un corriol en forta pujada. En no res, arribem a un mirador panoràmic que marca l’inici de la carretera de les aigües. Malgrat la seva denominació de “carretera”, resulta ser una pista en perfecte estat.

Però avui busquem aventura. Així que, en lloc de seguir la pista coneguda, ens fixem en el rètol del mirador que assenyala “Sant Pere Màrtir, Turó d’en Cors i Camí de carena”. Aquest tram de corriol ens fa guanyar desnivell amb agilitat. Mentre seguim aquest sender, topem amb una carretera que també assoleix el cim. Només la seguim uns escassos 10 metres abans de decidir continuar pel corriol a la nostra dreta.

Del cim de Sant Pere Màrtir fins a Vallvidrera

Ben aviat, ens trobem al cim de Sant Pere Màrtir, on un conjunt d’antenes i una torre de vigilància es perfilen contra el cel. En decidir baixar del cim, seguim les clares indicacions cap al Turó d’en Cors, amb el Tibidabo sempre al nostre horitzó.

Amb aproximadament 20 minuts des del cim, arribem a una esplanada on la imatge serena de Santa Maria de Collserola ens dóna la benvinguda. Seguim la pista en direcció Vallvidrera fins a topetar amb la carretera BV-1468. La seguim amb precaució uns metres a la dreta fins que un rètol “Ideal Collserola 600 m” ens indica el camí. Travessem amb cura i seguim aquesta direcció.

Molt aviat, ens trobem al bell mig de Vallvidrera, un lloc bulliciós i ple de vida. Des d’aquí, la nostra ruta ens guia a travessar la carretera per endinsar-nos en unes escales que condueixen a una plaça. Aquesta plaça amaga l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat. A continuació, travessem un altre carrer i ens enfrontem a les escales del carrer dels Algarves. El carrer Alberes ens acull a continuació, guiant-nos cap a una pista empinada que ens apropa a la torre de Collserola.

Arribada al Tibidabo: El final de l’ascensió

Al final de la nostra empinada pujada, una creu ens saluda. A partir d’aquí, un sender que parteix just al costat de la tanca de la torre ens condueix cap a un passeig de vianants. Aquest tranquil passeig, amb vistes espectaculars, ens porta finalment a la carretera que ens condueix directament al parc del Tibidabo. Amb l’últim esforç, seguim la carretera i, finalment, conquerim el cim del Tibidabo.

Recomanacions per a la baixada

Per tornar a baixar del cim, es pot triar entre diversos camins. La meva primera intenció va ser seguir el GR 6, però vaig optar per la ruta marcada al llibre “Sostres Comarcals de Catalunya” de Cosetània edicions. En no trobar el rètol de “Torrent de l’Almirall”, vaig acabar a Vallvidrera. Finalment, vaig decidir seguir el camí conegut per tornar als Jardins Cervantes.

(Visited 3.268 times, 1 visits today)
Facebooktwitterinstagram
Facebooktwittermail

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. més informació

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de galetes.

Tancar