Via Verda de la Terra Alta
La comarca de la Terra Alta és un agrest territori situat a l’extrem sud de Catalunya, esquitxat d’ametllers i pinedes. Gràcies a la infraestructura que va quedar d’un antic tren, avui podrem recórrer aquests espectaculars paratges.
La Via Verda arrenca al costat del riu Algars, que separa les comunitats d’Aragó i Catalunya. Al costat català s’aixequen els edificis del que va ser l’estació d’Arnes-Lledó.
Després d’uns 5 quilòmetres, creuarem el primer túnel de la ruta i una àmplia corba, ens aproxima als edificis del que va ser l’estació d’Horta de Sant Joan.
Seguint la via i davant nostra, podrem observar la muntanya de Santa Bàrbara.
Seguirem enmig de l’impressionant paisatge d’aquestes terres: enormes muntanyes, cobertes d’ametllers i pinedes. Un xic més endavant, ens trobem amb l’espectacular estampa trencada del Queixal d’en Canar.
Des d’aquí la Via Verda discorrerà al costat del riu Canaletes fins al final de la ruta. Durant els següents quilòmetres alternen túnels i viaductes gairebé sense pausa. Entre aquests últims destaquen els situats al Km 8,5, que salva el Barranc del Molí del Cap i el del Km 10 que creua sobre els pins que tapen la llera del Barranc de la Balloca.
Els seus elegants arcs recorden als aqüeductes romans, memòria de la capital imperial, Tarraco, que no queda lluny.
L’ermita de Sant Josep, ens anuncia l’arribada a Bot. El poble, situat al costat de l’estació, és punt
obligat d’aprovisionament, ja que fins a la Fontcalda, no trobarem fonts.
Recorrent la via, entre trinxeres, viaductes i túnels, es passa sota el Queixal d’en Canar. L’últim túnel d’aquest tram és el més llarg d’aquesta ruta, de 739 m en corba.
A la sortida d’aquesta llarga galeria apareixen les ruïnes de l’estació de Prat de Comte.
Aviat trobem el camí d’accés al Santuari de la Fontcalda. Cal afegir que les persones amb minusvalidesa tindran alguna dificultat per afrontar els pendents que s’han creat en aquest lloc. La Fontcalda, a més d’un paratge encantador i lloc de repòs, és punt d’aprovisionament (només en estiu i alguns caps de setmana) Un dels espais més espectaculars d’aquest lloc és el dels Estrets de Dalt, on el Canaletes s’encaixa entre les penyes. Allà, un camí tallat a la roca permet recórrer aquest estret i arribar fins a una singular zona de banys. En aquesta zona destaca el grandiós viaducte ferroviari que salva la riera de la Fontcalda.
Cap al km 20, arribem a la zona on hi ha el túnel que va ser el “culpable” de la clausura del ferrocarril, al produir-se un important enfonsament en el seu centre. Per això, s’ha aprofitat una pista que, gairebé sense pendent, esquiva el túnel per l’exterior.
S’arriba a les andanes de l’estació de Pinell de Brai. Com succeïa en l’anterior parada de Prat, el nucli urbà de Pinell dista uns 6 km, per carreteres de muntanya.
Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. I és que, des d’aquest mateix punt, és possible continuar itinerari fins a arribar a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre. 26 km addicionals cap a l’Ebre evocant el viatge dels trens del “Sarmentero”.
Inici: | Arnés-Lledó |
---|---|
Final: | Pinell de Brai |
Distància: | 28,5 km |
Track gps: | Si |