Vilanova i la Geltrú – L’Arboç

Gr-92 Etapa 23

Etapa entre Vilanova i Geltrú i l’Arboç en la qual abandonarem definitivament el Parc del Garraf, per entrar i endinsar-nos al Parc del Foix. Visitarem la bonica població de Castellet des de la que gaudirem d’una bona vista sobre el Pantà de Foix. A part del primer tram per dins de Vilanova, l’etapa en general està ben senyalitzada.

Iniciem a la rambla de la Pau de Vilanova i la Geltrú, just al punt on ho vàrem deixar a l’etapa anterior. Per no perdre el costum, a dins la població no hi ha senyals del GR, o novament jo no les vaig saber veure. El que ara us explicaré no sé si és el recorregut del GR, però em va anar molt bé per sortir de Vilanova. Seguim pujant la Rambla fins que ens trobem davant nostra l’església de Sant Antoni Abat, un edifici de color rosat i que hi ha unes palmeres al davant. Seguim el carrer que hi ha a l’esquerra de l’edifici sempre recte, fins que arribem a l’Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat. Aquí entrem al patí de l’edifici i el travessem direcció un aparcament que queda davant nostra.
Estem a la Ronda Ibèrica. Mirant una mica cap a la dreta, veiem una rotonda i a un dels costats un pal indicador. Tot i que el pal sembla indicar que hem de travessar el pont i seguir pel carrer de l’esquerra, no. Hem de seguir pel camí dels Capellans, que és la pista que hi ha just abans del pont.
Els primer quilòmetres no són massa macos, per no dir gens. Passem entre cases i naus industrials.
Anem seguint els senyals de Gr que trobem fins a arribar a creuar l’autopista per sota. A partir d’aquí, entrem al torrent de la Pastera i el paisatge ja canvia.
Trobarem un rètol que ens indica que novament entrem al Parc del Garraf i poc després cal estar atents, ja que el Gr es desvia per un petit sender a la dreta. Si ens passem aquest desviament, no cal patir, ja que la pista tot i que fa més volta també arriba al mas de l’Artís.
Caminem un petit tram entre vinyes i en poca estona entrem a una zona bastant densa de vegetació. Al final de tot i trobem el Fondo de les Oliveres.
Aquí, comença un tram de pujada que ens portarà fins al Pla de la Casa Alta, en aquest tram de pujada, sortirem definitivament del Parc del Garraf i entrarem al Parc del Foix.
Poc després de començar la pujada, trobem un rètol que ens indica que sortim del Parc del Garraf i pocs metre més endavant una cruïlla de dos camins amb uns rètols que ens poden despistar una mica, ja que per aquest punt, a part del GR-92, i passen dues variant del Gr. La Gr92-3 i la Gr92-5 que indiquen que van cap a Castellet. Nosaltres seguirem pel camí de l’esquerra que indica “Gr-92 Pla de la Casa Alta”. Sense més problemes, arribem al Pla de la Casa Alta, a partir d’aquí el camí ja va de baixada per una bona pista. Passem per davant de les restes de Cal Cassanyes i arribem a una nova bifurcació. Seguim la pista de la dreta que està degudament senyalitzada en direcció a Cal Balaguer. Aquí, a Cal Balaguer, trobem les restes del que havien sigut un grup de casa i que ara només en queden quatre parets. Aquí s’acaba la pista per la qual veníem i el Gr passarà per un tram molt pedregós però que es fa de molt bon caminar, ja que són grans blocs de pedra.

De cop i volta, s’acaba la zona empedrada i ens trobem al mig d’unes vinyes. Un cop passades, entrem a un bosc fins a arribar a Sant Pere del Castellet. En aquest poble val la pena fer una parada per contemplar la seva bellesa i també gaudir de les excel·lents vistes sobre el pantà de Foix. Per sortir de Castellet, anem seguint el carrer principal fins a arribar a una plaça petita on ja no deixen passar els cotxes. A l’esquerra tenim la carretera i tot recte, un carrer que aparentment no té sortida. Seguim per aquest carrer i a la dreta trobarem unes escales que baixen cap a un aparcament.
Ens trobem a la carretera. A l’esquerra i per un pont sobre el Foix, la carretera que va a l’Arboç, a la dreta la carretera que va a Torrelletes i Vilafranca del Penedès. Seguim uns metres la carretera de la dreta i ja veurem com el Gr gira a l’esquerra. En poca estona trobem una passera sobre el riu Foix i just després un pal indicador just al davant d’una torre d’alta tensió. En aquest punt alguns diuen que és el límit provincial entre Barcelona i Tarragona. Segons els mapes, aquest límit està uns metres més endavant a un pont de pedra pel que passarem. Sigui a un lloc o a un altre, el cas és que per aquí, abandonem Barcelona i entrem a la que serà l’última província del nostre Gr.
Poc després d’aquest pont, trobem una cruïlla poc senyalitzada, girem a l’esquerra. Uns metres més endavant trobem una altra cruïlla, aquesta ja més ben senyalitzada, girem a la dreta.
Anem caminant entre vinyes i arribarem a un tram ja de carretera asfaltada. Després de girar a l’esquerra, trobem un petit tram on el camí està tot embardissat i que fa impossible caminar per allà. Tenim dues opcions, caminar pel costat de la vinya que hi ha a la dreta del camí o seguir fins a la carretera que hi ha davant nostra. En tots dos casos, arribem a la rotonda que hi ha abans d’arribar a l’Arboç.
En aquesta rotonda on hi ha un monument a la puntaire, seguim recte fins a arribar a una rotonda més petita. Ara a la rotonda més petita, girem a l’esquerra cap a dins el poble.