Comanegra des de Beget

Iniciem a l’aparcament que hi ha a l’entrada de Beget. Agafem el carrer principal (el de l’esquerra), no la carretera a Oix, tot deixant l’església a mà dreta i travessem tot el poble. Deixem l’Hostal el Forn a mà dreta i seguim fins que s’acaben les cases. Just després de l’última casa a mà esquerra, trobem un sender que ja comença molt costerut i que hi ha uns senyals de color groc que ens acompanyaran durant tota la sortida d’avui.
Com he dit, el primer tram de pujada és forta però és per un sender molt maco i en algun moment, amb unes vistes espectaculars. Anem pujant fins que al cap d’una horeta aproximadament des que hem sortit de Beget, arribem a l’oratori de Sant Antoni de Can França. Aquí trobem que ens creua una pista, és la que bé de Rocabruna i va … Qui sap on. Nosaltres simplement la travessem i seguim pujant direcció el coll de Malrem. Si realitzem aquesta excursió a la primavera, els colors del bosc faran d’aquest tam una delícia.
Arribem al coll de Malrem, estem just a la frontera i trobem una tanca per bestiar. Sense passar la tanca, girem a la dreta i la seguim fins amb una forta pujada que ens portarà fins a la carena de la Serra llarga de Monars. Ara anem carenejant, a trams amb molta vegetació i a trams amb poca i on podrem gaudir d’unes vistes espectaculars.
Aquest tram de carena es fa de mal descriure aquí, però si anem seguint sempre els senyals grocs, no tindrem problemes per arribar fins al Comanegra.
Aviat tindrem el Comanegra davant nostra, sembla que és a prop, però ens falta un bon tram de pujada., sobretot la rampa final és forta.
Finalment i seguin els senyals grocs, arribem al cim de Comanegra on gaudirem d’una vista excepcional de la Garrotxa. Ara baixem cap a la bassa de Monars, hi ha algun senyal groc i alguna fita, costa una mica trobar el camí correcte però com que tenim la bassa davant nostra i no hi ha vegetació, hem d’anar baixant una mica per on puguem.
El nostre camí d’avui continua darrere de la bassa, busquem els senyals grocs i enfilem una baixada on, sobretot el tram final, és molt pronunciada. Aquest tram també es fa impossible de descriure, però ja veureu que no hi ha pèrdua. Pràcticament no trobem cap encreuament i si n’hi ha algun, només hem de seguir els senyals.
Finalment i després de passar l’arruïnat mas de la Figuera, arribem a una pista més ampla. Girem a la dreta i l’anem seguint.
Al principi és tot baixada, però cap al final ens guarda una pujada que ens tornarà a fer suar. Després d’aquesta pujada, trobarem unes cases a la nostra dreta, seguim la pista i després de la propera corba a l’esquerra, veurem un tram més avall la pista per on passarem. Nosaltres en aquest punt, vàrem anar camps a través fins a buscar de nou la pista, es pot fer sense cap dificultat i no hi ha cap rètol que ho prohibeixi.
Arribem de nou a la pista i la seguim uns metres cap a la dreta fins a arribar a la següent corba. Una corba molt forta a l’esquerra i on si ens fixem bé, hi ha una pista a la dreta. Si no voleu fer l’últim tram per carretera, agafeu aquesta pista de la dreta que us portarà fins a Beget. Nosaltres la vàrem agafar i creiem que és una opció molt millor que fer-ho per carretera. Al final de tot i just abans de trobar la primera casa, hem de travessar una petita riera, però que no presenta cap dificultat.
L’excursió ha sigut llarga, 18 quilòmetres, 1415 metres de desnivell i quasi 7 hores, però ha sigut una gran jornada de senderisme molt recomanable.

Iniciant la sortida a Beget

Beget

Beget

Beget

Beget

Cim del Comanegra

iniciant la baixada