Everest Etapa Única: Cim – Més Alt del Món
L’Everest, el sostre del món, és molt més que una muntanya; és un repte legendari que ha captivat alpinistes i exploradors durant generacions. Situat a la majestuosa serralada de l’Himàlaia, aquest cim representa la màxima expressió de l’alpinisme d’altitud. En aquest article, explorarem en detall l’Everest, la seva alçada i situació exacta, a més de repassar les fites històriques que han marcat la seva conquesta.
| Tipus / Sender | Expedició d’alta muntanya |
|---|---|
| Punt d’Inici | Camp Base de l’Everest (Nepal/Tibet) |
| Punt Final | Cim de l’Everest |
| Distància | Variable (expedició) |
| Durada | Aprox. 2 mesos (amb aclimatació) |
| Desnivell (+/-) | +3.500 m (des del Camp Base Sud) |
| Dificultat | Extrema / Alpinisme professional |
L’Everest: La Deessa Mare del Món
La muntanya més alta del planeta té diversos noms, cadascun carregat de significat i arrelat a la cultura de la gent que viu a la seva ombra. El nom occidental, Everest, és un homenatge al geògraf britànic Sir George Everest, director del Gran Mesurament Trigonomètric de l’Índia. Curiosament, ell mateix s’oposava a aquest honor, defensant que s’havia de respectar la toponímia local.
Situació Geogràfica de l’Everest
L’Everest s’alça a la serralada del Mahalangur Himal, a l’Himàlaia, fent de frontera natural entre el Nepal i la Regió Autònoma del Tibet, a la Xina. Aquesta dualitat geogràfica es reflecteix en els seus noms autòctons:
- Chomolungma: Al vessant nord (Tibet), els habitants l’anomenen així, que en tibetà significa “Deessa Mare del Món”. Aquest és el significat de Chomolungma, un nom que evoca respecte i veneració.
- Sagarmatha: Al vessant sud (Nepal), és conegut com a Sagarmatha, que es tradueix com la “Deessa del Cel”. Aquest nom reflecteix la seva imponent presència que sembla tocar el firmament.
Tot i la riquesa d’aquests noms, la denominació “Everest” ha arrelat globalment, sent utilitzada fins i tot per les comunitats locals en contextos internacionals.
Alçada de l’Everest: Un Cim en Constant Canvi
La determinació de l’alçada exacta de l’Everest ha estat un desafiament científic durant gairebé dos segles, amb diversos mesuraments de l’Everest al llarg de la història.
El primer càlcul significatiu data del 1856, quan Andrew Waugh va anunciar una alçada de 8.839 metres. Gairebé un segle després, el 1955, un estudi indi va establir la xifra clàssica de 8.848 metres, que va ser acceptada internacionalment durant dècades.
Amb l’arribada de noves tecnologies com el GPS i el làser, els mesuraments es van anar afinant. El 1999, una expedició nord-americana va registrar 8.850 metres. Més tard, el 2005, una expedició xinesa va mesurar 8.844,43 metres, però amb una particularitat: era l’alçada de la roca del cim, sense comptar la capa de neu i gel. Aquesta diferència va generar debat, ja que l’alçada oficialment reconeguda sempre inclou el casquet de neu.
Finalment, el desembre de 2020, el Nepal i la Xina van anunciar conjuntament el resultat d’un nou mesurament realitzat amb la tecnologia més avançada. La xifra oficial i acceptada actualment és de 8.848,86 metres sobre el nivell del mar, confirmant que, a causa de l’activitat tectònica, la muntanya continua creixent lentament.
La Primera Ascensió a l’Everest
L’exploració de l’Everest va començar dècades abans de la seva conquesta, amb expedicions com la britànica del 1921. No obstant això, la fita que va canviar la història de l’alpinisme va arribar el 1953, amb l’expedició britànica liderada per John Hunt.
L’estratègia de l’equip consistia a llançar dos atacs al cim. El primer intent, realitzat per Charles Evans i Tom Bourdillon el 26 de maig, va assolir el Pic Sud (a uns 8.750 m), però van haver de retirar-se per l’hora avançada i problemes amb els equips d’oxigen.
L’oportunitat va passar a la segona cordada, formada pel neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay. El 28 de maig van establir un camp d’altura a 8.500 metres. A les 6:30 del matí del 29 de maig de 1953, van iniciar l’atac final. Després de superar el famós “Esglaó Hillary”, un imponent ressalt de roca de 12 metres, van continuar per l’aresta final. A les 11:30 del matí, assolien el cim, convertint-se en els primers éssers humans a trepitjar el punt més alt de la Terra. La primera ascensió a l’Everest era una realitat.
L’Everest i les Expedicions Catalanes
L’alpinisme català també ha escrit pàgines memorables a la història de l’Everest. La primera expedició catalana que va aconseguir fer el cim va ser la “Caixa de Barcelona a l’Everest”. El 28 d’agost de 1985, Òscar Cadiach, Antoni Sors i Carles Vallès, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestha, van assolir el cim per la difícil aresta nord-est des del vessant tibetà. Aquesta fita va marcar un abans i un després per a l’himalaisme a Catalunya i a tot l’Estat.
Material recomanat
- Equip complet d’alpinisme d’altitud (granota de plomes, botes triples, piolets tècnics, grampons)
- Sistema d’oxigen suplementari (regulador, màscara i cilindres)
- Tendes d’expedició resistents al vent i material d’acampada per a gran alçada
- Equip de comunicació per satèl·lit i dispositius GPS
- Farmaciola d’expedició completa, específica per al mal d’alçada i congelacions
- Ulleres de glacera d’alta protecció (categoria 4) i màscara facial
