Cala Calella

Començo per explicar com arribar a la zona coneguda com l’Alt de la Pedrosa que és on aparcarem per baixar a les cales. Arribem a L’Estartit i trobem una gran rotonda. Aquí, fem tres quart de rotonda i agafem el tercer carrer, el carrer Barcelona i l’anem seguint fins que arribem al començament del carrer Sta. Anna on ens obliguen a girar a l’esquerra. En molt pocs metres, tornem a girar a l’esquerra que continua sent el carrer Barcelona, el seguim fins a trobar un carrer a mà dreta que segueix en forta pujada. Girem i passarem tot pujant per davant de la discoteca Màxims i un tros més enllà, del càmping L’Estartit. No deixem aquest carrer fins que trobem un trencant a mà dreta que ens indica L’Escala. Girem, trobem un primer tram en forta pujada i després ja se suavitza. La carretera a la qual estem, s’acaba en trobar-ne una de travessera. Si ens hi fixem, davant nostre hi ha un pal indicatiu de sender que diu com anar a la Pedrosa.
Aquí podem aparcar, ja que sortirem des d’aquí.
Seguirem la carretera en direcció a mar. Quan siguem a prop de l’entrada de l’antiga base americana trobarem un camí a mà dreta el qual seguirem. Passarem de llarg d’algun petit corriol i anirem seguint sempre el camí principal fins a arribar a una bifurcació on hi ha una gran fita. Podem seguir qualsevol dels dos camins, ja que els dos porten al cim del Cap de la Barra. Jo recomano seguir el de l’esquerra, ja que hi va més directament i a més a més, el de la dreta en algun punt queda molt desdibuixat.
Arribem al cap de la Barra on podem gaudir d’una magnífica vista sobre les illes Medes.
Aquí ja trobem senyals verds i blancs del sender local que va de L’Estartit al cap de la Barra.
Molt a prop d’aquí podem visitar el Pou de la Calella, queda un xic amagat però si ens hi fixem, veurem una petita esplanada de pedra i aquí hi ha el pou. Des del pou, tornem al camí principal i anem seguint els senyals del sender local fins a la cala Calella.
La manera més fàcil de tornar al cotxe, és retornant pel mateix camí. I és l’opció que us recomano. Però jo us proposo un camí més agosarat per si teniu ganes de passar per una zona on de ben segur que hi passa molt poca gent.
Un cop siguem a la cala, seguim en direcció oest tot seguint el còrrec de la cala. En pocs metres i a mà dreta, veiem una tartera on s’intueix un petit sender. Pujarem per la tartera, tot seguin el rastre fins al capdamunt. Aquí no hi ha senyals de cap tipus i només ens podem fixar de la nostra intuïció i del petit rastre que anem trobant. Quan arribem a dalt, ens trobarem amb una zona molt pelada. Si ens acostem als penya-segats, podrem gaudir d’unes impressionants vistes. No fa falta recordar anar molt amb compte en acostar-nos als penya-segats. Per continuar el nostre camí, ens hem de fixar amb la tanca de l’antiga base americana on hi ha un petit corriol que la va seguint a escassament un metre. Aquesta és la nostra única sortida.
Un cop siguem al costat de la tanca i hàgim trobat el petit corriol l’anem seguint. En algun punt, trobem una bifurcació de camins. Seguirem sempre el que va paral·lel a la tanca.
També en algun punt sembla que es perd el corriol, però no és així. El corriol segueix sempre la tanca fins a ser a la porta d’entrada.
Un cop siguem a la porta d’entrada i hàgim trobat la carretera asfaltada, l’anem seguint fins al cotxe.