Cho Oyu: La Deessa Turquesa de l’Himàlaia
El Cho Oyu, la sisena muntanya més alta del planeta amb 8.201 metres, es troba a la majestuosa serralada de l’Himàlaia, a la frontera entre el Tibet i el Nepal. Considerat un dels vuit mils més accessibles, l’ascensió al Cho Oyu és un objectiu cobejat per molts alpinistes que busquen iniciar-se en l’escalada a extrema altitud. La seva ruta normal, relativament directa i amb menys perills objectius que altres cims, el converteix en una porta d’entrada a les grans altures.
| Tipus d’ascensió | Alpinisme d’alta muntanya |
|---|---|
| Punt d’Inici | Camp Base Xinès (Tibet) |
| Punt Final | Cim del Cho Oyu (8.201 m) |
| Durada expedició | 40-50 dies |
| Desnivell (des del CB) | ~2.800 m |
| Dificultat | Poc difícil (PD) / Grans pendents de neu |
Situació i característiques del Cho Oyu
Alçada i ubicació
El Cho Oyu és la sisena muntanya més alta del món, amb una alçada oficial de 8.201 metres. Està situada a l’Himàlaia, uns 20 km a l’oest de l’Everest, fent de frontera natural entre el Nepal i el Tibet (Xina). El seu nom, Cho Oyu, significa “Deessa Turquesa” en tibetà, possiblement en referència als tons blavosos que adquireix el seu gel al capvespre.
Primera ascensió
El primer intent d’ascensió al Cho Oyu va ser l’any 1952, per part d’una expedició dirigida per l’anglès Eric Shipton, però es van haver de retirar a una alçada de 6.650 metres. El cim es va assolir per primera vegada el 19 d’octubre de 1954, a càrrec dels austríacs Herbert Tichy, Joseph Joechler i el xerpa Pasang Dawa Lama. Aquesta fita va convertir el Cho Oyu en el cinquè vuit mil en ser escalat per l’ésser humà.
Rutes d’ascensió al Cho Oyu
Ruta normal
Pocs quilòmetres a l’oest del cim es troba el Nangpa La (5.716 m), un pas gelat que històricament ha servit com a ruta comercial entre el Tibet i la regió del Khumbu al Nepal. Gràcies a la proximitat amb aquest pas i a una aproximació relativament senzilla des del vessant tibetà, els alpinistes consideren el Cho Oyu com el vuit mil més “fàcil” de pujar. La ruta normal no presenta grans dificultats tècniques, més enllà de pendents de neu i alguna escletxa, però exigeix una excel·lent condició física i una aclimatació rigorosa a l’extrema altitud.
Altres rutes
Tot i que la immensa majoria d’expedicions opten per la ruta normal del vessant nord-oest (Tibet), existeixen altres vies d’ascensió molt més tècniques i exposades. Rutes com la de la cara sud-oest, oberta per una expedició polonesa, són extremadament exigents i han estat completades en comptades ocasions.
Expedicions catalanes al Cho Oyu
Després del monsó de 1984, una expedició catalana formada per Lluís Belvís, Jordi Pons, Emili Civis, Antoni Llasera, Carles Vallès, Jean Clémenson i els xerpes Tsambu Tamang, Ang Kharma i Nima Dorje, van atacar el Cho Oyu per la ruta tibetana. El 20 de setembre de 1984, un primer equip format per Antoni Llasera, Carles Vallès, Tsambu Tamang i Ang Kharma van assolir el cim, aconseguint la primera ascensió catalana. L’endemà, Jordi Pons i Jean Clémenson també van fer cim.
Material recomanat
- Equip complet d’alpinisme (piolet tècnic, grampons, arnès).
- Botes dobles o triples d’expedició per a temperatures extremes.
- Granota o vestimenta de plomes per a gran altitud.
- Tenda d’alçada resistent a forts vents.
- Equip d’oxigen suplementari (recomanat per al dia de cim).
- Farmaciola d’expedició i dispositiu de comunicació per satèl·lit.
