Dhaulagiri

El seu nom significa “Muntanya Blanca” i va estar a punt de passar a la història, ja que va ser el primer objectiu dels francesos, però no van trobar la ruta correcta i després de considerar-lo inaccessible, se’n van anar a l’Annapurna.
Quan va ser descoberta el 1808 va passar a ser considerada la muntanya més alta del món en lloc del Chimborazo de l’Equador.
És una muntanya solitària, amb unes arestes perfectes i regulars. El fet de ser solitària fa que es pugui veure des de molts pobles de la vall nepalesa del Khali Gandaki.
Dues expedicions arribaren al cim al mateix dia. La primera a fer-ho van ser l’austríac Kurt Diemberger i els suïssos Erst Forrer, Albin Schelbert i Peter Diener, amb els sherpes Naugang Dorje i Nima Dorje. Els membres de la segona expedició van ser M. Vaucher i Weber.
L’any 1979, quatre alpinistes catalans, Jordi Pons, Jordi Colomer, Joan Massons i Ramon Bramona, es van unir a una expedició basca per tal de fer una única expedició al Dhaulagiri. El 12 de maig i després de passar dues nits tancats a les tendes de l’últim camp, Jordi Pons, 3 bascos i un xerpa, varen assolir el cim.