L’ermita de Sta. Caterina, està situada al bell mig del massís del Montgrí. S’hi pot accedir amb cotxe pel camí que neix a la carretera d’Ullà a Bellcaire o a peu per diferents indrets, sent el més habitual és el que passa per les capelles i el coll de la Creu.
L’ermita, va ser fundada el 1396 per tres ermitans de Montserrat. Els seus noms eren: Pere Tarasacó, Bartomeu Cabotes i Berenguer de Güell. També hi ha alguna llegenda que diu que no eren ermitans de Montserrat sinó monjos de Montserrat.
El 1999 es va netejar i restaurar el retaule barroc del segle XVIII obre de l’artista figuerenc Joan Torras. Un any més tard, l’any 2000 es van restaurar diferents quadres i l’interior de la capella en general.
Gràcies al fet que es conserven les factures originals de quant es van pintar els diferents quadres així com l’interior de l’església, va estalviar molta feina als investigadors i es va poder restaurar els diferents quadres amb el mateix tipus de pintura amb el que estaven fets els originals.
També cal donar les gràcies a la junta gestora que de forma desinteressada s’encarrega d’anar mantenint l’ermita en un bon estat de conservació.
Cada any el diumenge abans del 25 de novembre (dia de Sta. Caterina), se celebra una trobada a l’ermita amb diferents actes festius. Els actes són: una missa, una audició de sardanes i un dinar per acabar.
Per tornar a Torroella de Montgrí és molt tradicional pujar al castell i baixar pel cau del Duc.
L’escriptora Víctor Català, es va inspirar en aquesta ermita per fer el seu poema Solitud.
En Manelet és com un nen Jesús que hi ha a la capella i que és molt estimat per tota la mainada de la contrada. Té una particularitat. El seu braç dret és articulat i si poses una moneda a la seva mà se l’emporta cap a dins de la vitrina on està tancat a través d’un petit forat.
Segons m’han comentat, no se sap l’origen d’en Manelet així com tampoc d’on li bé el nom.
No s’ha de marxar de l’ermita sense visitar el pou a l’interior del qual hi ha una imatge de Sta. Caterina gravada en unes rajoles de ceràmica. Antigament les famílies deien als infants que els nens no venien de París, sinó que venien del pou de Sta. Caterina.
Com que es considera que Sta. Caterina és la protectora de les noies joves que busquen parella, també hi ha la tradició que les noies que no tenen parella, el dia de l’aplec provin d’encistellar una moneda dins una panera petita que hi ha just a davant de la imatge. Si l’encerten, és senyal que durant l’any vinent, trobaran parella.
