Ascensió a la Pica del Canigó: Ruta i Consells Útils
L’ascensió a la Pica del Canigó des del refugi de Marialles és una de les rutes més clàssiques i emblemàtiques del Pirineu Oriental. Aquest itinerari ens porta al cim d’una muntanya carregada de simbolisme per a Catalunya, oferint un recorregut exigent però amb recompenses paisatgístiques inoblidables. Preparats per conquerir aquest cim llegendari?
| Tipus / Sender | Lineal / GR10 |
|---|---|
| Punt d’Inici | Refugi de Marialles |
| Punt Final | Refugi de Marialles |
| Distància | 17 km |
| Durada | 6 h 30 min |
| Desnivell (+) | 1.109 m |
| Dificultat | Difícil |
El Canigó, muntanya símbol de Catalunya
El massís del Canigó, situat a la Catalunya Nord entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir, ha esdevingut un autèntic símbol de la identitat catalana. El seu cim principal, la Pica del Canigó (2.784 m), també conegut antigament com a Pic de Balaig, domina majestuosament la plana rossellonesa. Malgrat la seva altitud moderada, el brusc desnivell que el separa del pla li confereix una presència imponent, fet que va portar a considerar-lo el cim més alt dels Pirineus durant segles. La llegenda, fins i tot, atribueix la seva primera ascensió al rei Pere el Gran l’any 1285.
Ruta d’ascensió a la Pica del Canigó des de Marialles
La ruta des de Marialles és una de les vies normals més populars per pujar al Canigó. Tot i ser llarga i amb un desnivell considerable, la seva bellesa i la satisfacció d’arribar al cim compensen tot l’esforç.
Inici al Refugi de Marialles (GR10)
El punt de partida de la nostra ruta al Canigó per Marialles és el mateix Refugi de Marialles. Des d’aquí, comencem a caminar seguint les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut GR10 Canigó. El camí s’endinsa progressivament en un entorn d’alta muntanya, i al cap de poc temps, a les senyals del GR se sumen unes marques de pintura groga que també haurem de tenir com a referència.
Desviament cap al Pic
Seguirem la convivència de les dues senyalitzacions (GR10 i marques grogues) fins a arribar a una cruïlla clarament indicada. Un rètol ens assenyala que el GR10 continua recte en direcció al pic de Gasamir, mentre que a la dreta, una indicació més simple ens marca “Le Pic”. En aquest punt abandonem el GR10 i girem a la dreta, seguint exclusivament les marques grogues que ens guiaran cap al nostre objectiu.
La xemeneia final i l’arribada al cim
El camí continua guanyant alçada de manera suau fins a arribar als plans de Cadí, un bon lloc per agafar aire. A partir d’aquí, el pendent es fa notablement més exigent fins a situar-nos a la base de la famosa xemeneia. Aquest tram final, tot i no tenir una dificultat tècnica extrema, requereix concentració. La pujada és pràcticament vertical i caldrà ajudar-se amb les mans en nombroses ocasions. Gairebé al final de la xemeneia, superarem un pas de II grau que, tot i ser senzill, pot impressionar més durant la baixada que a la pujada. Un últim esforç ens deixarà a la creu que corona la Pica del Canigó.
Material recomanat
- Botes de muntanya de canya alta per a un bon suport del turmell.
- Bastons de tresc per ajudar en la pujada i protegir els genolls a la baixada.
- Roba d’abric i paravent, fins i tot a l’estiu, pel canvi de temps sobtat en alçada.
- Aigua abundant (mínim 2 litres) i menjar energètic.
- Mapa de la zona, brúixola i/o GPS amb el track de la ruta.
- Casc (opcional però recomanable per a la xemeneia per possibles caigudes de pedres).
