La Pobla de Montornès – Tarragona

Gr-92 Etapa 25

Etapa que acaba a la mítica Tàrraco romana, després de passar per dos llocs especialment interessants: la pedrera romana del Mèdol i la Punta de la Mora. La resta de l’etapa transcorre per les serres interiors de Tarragona, entre boscos i conreus. Sense paisatges dilatats com en altres etapes. El dia amenaçava pluja, però afortunadament ens va agafar ja a Tarragona, on ens vam poder refugiar en un bar. No sé si els romans ja es delectaven amb aquests plaers al circ romà, distant escassos metres.

Després de sortir de la Pobla de Montornès ens dirigim per una pista cap al Monestir de Montornès, construït sobre un turó i que deixem a la nostra dreta. El camí segueix amb bons camins i pistes entre boscos de pins i conreus d’oliveres i vinyes.

Com que ja fa una hora que caminem, parem per esmorzar al costat d’una casa, amb una temperatura excel·lent i un cel ennuvolat, però sense amenaça imminent de pluja. El camí continua per un paisatge similar, passant per un parell de pedreres i una urbanització, fins a arribar a l’antiga pedrera romana del Mèdol.

La pedrera romana del Mèdol

És una pedrera de roca calcària, la més gran de les 6 pedreres romanes que es van utilitzar per construir l’antiga Tàrraco, capital de la Hispània Citerior durant la República de Roma. Té més de 200 metres de llarg i uns 50 metres d’ample, conservant una columna, testimoni que ens dóna idea de la magnitud de l’excavació. Pel que sembla se solien deixar amb freqüència en les pedreres romanes. Es van extreure uns 50.000 metres cúbics de calcària, que es va transportar fins a Tarraco per la Via Augusta. De fet va ser aprofitada també per construir la catedral de Tarragona.

Després de visitar la pedrera vam decidir fer una variant per gaudir d’un paratge verge, sense urbanitzar, a escassos 6 km de Tarragona: la Punta de la Mora, envoltada del bosc del mateix nom i amb unes cales d’excepcional bellesa. Per això passem per sota de la via fèrria i travessem la platja de la Punta de la Mora a Tamarit, encara urbanitzada, encara que bonica.

A partir d’aquí comença la part no urbanitzada de la Punta de la Mora, que arriba fins a la Platja Llarga de Tarragona. L’explicació d’aquesta absència de barraques, apartaments, hotels i altres és com a mínim curiosa. El més bonic són les dues cales amb penya-segats de gres, freqüentades per nudistes. És a més hàbitat d’una planta endèmica (Limoniun gibertii) que només es troba a Tarragona i les Balears.

En aquest punt vam decidir continuar per la platja i fer drecera per urbanitzacions per reprendre el GR 92. Gran error, ja que el camí és més llarg i dóna moltes voltes. El millor és retrocedir de nou fins a Mèdol i prendre el camí del GR 92. Després de travessar l’autopista mengem en un tallafoc, amb un cel amenaçador.

Després de dinar vam començar un descens cap a Tarragona, travessant l’autovia i arribant als afores de Tarragona, al costat del cementiri, per arribar al nucli antic, on ens sorprèn la pluja.

Dades de l’etapa