Rocacorba per la carena

El que presento avui, és segurament un dels recorreguts més impressionants que podem fer pel Puigsou, altrament dit, Rocacorba.
És el recorregut que es fa al febrer per la cursa curta del Trail Rocacorba organitzat per Klassmark. Qui els coneix, sap que els seus recorreguts no deixen mai indiferent a ningú.
Tenim dues opcions, iniciar al pavelló de Canet d’Adri igual que la cursa i tindrem un total de 20 quilòmetres. Aquí també hi ha molt de lloc per aparcar. També podem seguir tot recta pel carrer de darrere el pavelló durant dos quilòmetres i si tenim sort que no hi hagi altres cotxes, podrem aparcar just abans de creuar la riera de Rocacorba. Nosaltres vàrem seguir aquesta segona opció.

Indicar també que el recorregut no està senyalitzat. Trobarem alguna fita de tant en tant, però en general no hi ha senyals, per tant, recomano l’ús de GPS per tal de no tenir problemes.
El primer tram és amb poc desnivell, això va bé per escalfar i entrar amb calor a la forta pujada que ens espera més endavant. Quan hàgim caminat 1,3 quilòmetres aproximadament, arribem a una esplanada. Davant nostra queda un camí molt bé marcat. Aquest és pel que tornarem. Ara toca creuar la riera de Canet que queda a la nostra dreta i començar a pujar. Com he dit, pràcticament no hi ha senyals però aquest corriol tampoc dóna més opcions que anar pujant en direcció a la carena.

Un cop superada la pujada i hàgim arribat a la carena, no ens deixem enganyar, estem a la part inferior de la carena i ens queda encara un llarg camí i molta pujada fins a arribar al Santuari. Val la pena que ens agafem aquest tram amb calma i anem gaudint de les impressionants vistes que tenim a banda i banda.
En algun punt, trobarem algun camí que puja i baixa, nosaltres sempre per la carena. També i ja cap al final, hi ha un tram amb un bosquet que pot resultar una mica confús, ens hem de mantenir sempre el més a prop possible de la carena.
Quan siguem pràcticament a dalt, trobarem una caseta de telecomunicacions i en pocs metres, arribarem ja al Santuari.

El punt on es troba el Santuari, no és el cim. De fet, el cim no el podrem trepitjar que està ocupat per unes grans antenes. Així doncs, nosaltres comencem la baixada. I ho fem seguint tot recta per la pista que queda sota el Santuari.
En pocs metres, trobarem un petit sender a l’esquerra amb un pal indicatiu blanc, el seguim.
Ara iniciem una espectacular. Sobretot a l’hivern, hem de tenir precaució, ja que en algun tram, la pendent és forta i les pedres poden estar gelades. Estem caminant per un sender de gran bellesa, sempre enmig del bosc i en direcció nord.

Ja cap al final de la baixada, trobarem un encreuament de camins, a la dreta, aniríem a la carretera, nosaltres seguim recte i aviat arribem a una gran esplanada.
Observarem que a la dreta hi ha la carretera i nosaltres girem a l’esquerra. El camí és ample, però hem d’estar atents, ja que el seguirem durant molt poca estona. En pocs metres, trobarem un petit sender a la dreta que baixa cap a la riera de Canet. Seguim aquest sender fins que ens topem amb la Riera de Canet, la creuem i girem a l’esquerra tot seguint una pista ampla i en bastant bon estat. Ara ja trobarem rètols indicatius que ens marcaran el camí a seguir per arribar a Canet.

Mencionar que aquest darrer tram que farem sempre paral·lels a la riera és d’una gran bellesa.
En sortir del bosc, arribarem a l’esplanada que hem passat durant la pujada. Ara des d’aquí, seguir pel camí conegut fins al cotxe.

Dades de l’excursió