Besiberri Nord Etapa 1: Cavallers – Besiberri Nord
L’ascensió al Besiberri Nord des de Cavallers és una de les rutes més emblemàtiques i desafiadores del massís dels Besiberris, al cor del Pirineu de Lleida. Aquesta muntanya, amb la seva característica silueta piramidal, ofereix una experiència d’alta muntanya completa, amb una part final aèria i tècnica que requereix grimpar. És una excursió inoblidable per a muntanyencs amb experiència que busquen conquerir un dels cims més espectaculars de Catalunya.
| Tipus / Sender | Lineal (anada i tornada) |
|---|---|
| Punt d’Inici | Presa de Cavallers |
| Punt Final | Presa de Cavallers |
| Distància | 14,6 km |
| Durada | 8 h 50 min |
| Desnivell (+/-) | 1294 m |
| Dificultat | Difícil |
El Massís del Besiberri
El Besiberri Nord és el cim més atractiu i agrest de tot el massís de Besiberri. Aquesta muntanya té una silueta piramidal molt característica que és fàcil de reconèixer des de diferents punts de la serralada. A la cresta de Besiberris trobem altres reconeguts 3.000s com el Besiberri Sud (3.024 m) i el Comaloforno (3.029 m), sent aquest últim el punt culminant de tot el massís.
Dificultat i Equipament
Les dificultats de la ruta es concentren sobretot a la part final de l’ascensió. Per arribar al cim cal grimpar per un terreny bastant aeri amb passos de I i II i, fins i tot, fer un pas curt de III. La desgrimpada durant la baixada també pot complicar-se si no s’està acostumat a aquest tipus de terreny. Si volem assegurar el pas de III que trobarem durant la grimpada final cap al cim, cal portar equipament tècnic.
Ruta al Besiberri Nord des de Cavallers
De la Presa de Cavallers a l’Estanyet de Malavesina
Deixem el cotxe a l’aparcament de la presa de Cavallers i pugem fins a la part superior de la presa. Al començament, trobarem un panell d’informació i un pal indicador. Seguim la direcció cap a l’Estany Negre, vorejant l’embassament de Cavallers per la seva riba esquerra fins a arribar a la pleta de Riumalo, on trobem el desviament senyalitzat cap al Besiberri.
Des de la pleta, creuem el riuet de l’Estany Negre i enfilem el sender que puja pel barranc de Malavesina. El camí es manté inicialment al marge dret del barranc, creuant ocasionalment petits rierols. Després de superar una zona encaixonada i rocosa, el terreny s’obre. Finalment, el sender creua al marge esquerre del barranc i, amb un pendent constant, ens porta fins a l’Estanyet de Malavesina.
De l’Estanyet a la Bretxa Peyta
Un cop a l’Estanyet, la ruta continua guanyant alçada en direcció a la visible Bretxa Peyta. Tot i que no és l’únic pas possible, aquesta és la zona més evident, trepitjada i marcada amb fites. La pujada és costeruda i exigent. Poc abans d’arribar a la mateixa bretxa, el camí es desvia clarament a l’esquerra per anar a buscar la base de la paret final del Besiberri Nord.
Ascensió final al Besiberri Nord
La pujada final al cim del Besiberri Nord es realitza superant un seguit de cinc xemeneies que s’enllacen mitjançant cornises, generalment de dreta a esquerra. La dificultat no supera el II grau superior, però la sensació és bastant aèria. Els passos més tècnics es troben dins de les xemeneies, on l’exposició és menor, mentre que els trams de connexió entre elles són més exposats però de baixa dificultat tècnica.
- Primera xemeneia: Un bloc caigut en dificulta l’accés. Un cop superat, cal sortir per l’esquerra abans d’arribar al final de la xemeneia.
- Segona xemeneia: Té una entrada una mica alta. Només es puja fins a la meitat per sortir novament per l’esquerra. La cornisa que la connecta amb la següent és potser la zona més exposada.
- Tercera i quarta xemeneia: La tercera té una entrada alta i és delicada a la baixada. Es connecta directament amb la quarta xemeneia sense interrupció.
- Cinquena xemeneia: Al final de la quarta, girem a la dreta per superar una petita bretxa que ens condueix directament al cim.
Des del cim del Besiberri Nord (3.014 metres), la vista és excepcional. Cap al sud, contemplem la imponent carena que porta al Besiberri Sud i al Comaloforno. A l’est, destaquen la Punta Alta i, més enllà, el Tuc de Colomers. La baixada la realitzem per la mateixa ruta, extremant la precaució durant la desgrimpada de les xemeneies.
Material recomanat
- Casc (indispensable per la grimpada final i risc de caiguda de pedres).
- Botes de muntanya de canya alta amb bona adherència.
- Corda (mínim 30m), arnès i material bàsic per assegurar, si no es té experiència o es vol anar segur.
- Roba tècnica per capes, incloent-hi un impermeable/paravent.
- Mapa de la zona, brúixola i/o GPS amb el track de la ruta.
- Aigua abundant i menjar energètic per a tota la jornada.
