Carros de Foc Etapa 2: Saboredo – Restanca
Aquesta és la crònica de la nostra segona etapa de la mítica Carros de Foc, un exigent recorregut d’alta muntanya pel cor del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La travessa del Refugi Saboredo a Restanca ens va posar a prova amb canvis de temps, desnivells considerables i trams tècnics, passant per punts clau com el refugi de Colomers i l’emblemàtic coll de Crestada. Us expliquem la nostra experiència en un dia marcat per la tempesta de la nit anterior.
| Tipus / Sender | Travessa d’alta muntanya / Carros de Foc / GR 11.18 |
|---|---|
| Punt d’Inici | Refugi de Saboredo (2.310 m) |
| Punt Final | Refugi de la Restanca (2.010 m) |
| Distància | 13,5 km |
| Durada | 6h 04min (temps efectiu) |
| Desnivell (+/-) | +928 m / -1193 m |
| Dificultat | Alta |
Una nit moguda i la sortida de Saboredo
La nit al refugi de Saboredo ha estat moguda. Una forta tempesta de llamps i trons just a sobre nostre ens ha deixat descansar poc. Malgrat tot, després d’esmorzar i preparar-nos, la Cristina, la guarda, ens demana que donem records de part seva a l’Angi, del refugi de Restanca. Un encàrrec que complirem amb gust.
Comencem a caminar en direcció al coll del Tuc Gran de Sandrosa. La pujada la fem bé i sense dificultats, però a la baixada ens equivoquem seguint unes fites que no tocaven i ens dirigien cap al Pont dera Montanheta.
Això ens obliga a recular uns 60 metres de desnivell per recuperar el camí correcte. Un cop a la ruta bona, arribem sense més complicacions al refugi de Colomers, on segellem i fem una breu parada de cinc minuts per agafar aire.
L’exigent ascensió al Coll de Crestada
Reprenem la marxa seguint les marques del GR 11.18, amb l’objectiu posat al refugi de Restanca. El camí ens porta primer a superar el Port de Caldes i, posteriorment, l’esperat coll de Crestada (2.475 m).
El tram entre els dos colls, i especialment l’ascens final a Crestada, es fa realment pesat. Les forces comencen a flaquejar, i encara ens queda per davant una baixada llarga i tècnica que posarà a prova els nostres genolls.
La llarga baixada fins a Restanca
El primer tram de descens és lent i exigent, ja que transcorre per un caos de blocs de pedra fins a l’estany del Cap de Port. Toca vorejar l’estany amb atenció per no relliscar amb les roques humides.
Un cop a l’altra banda, comença la baixada final per un corriol més definit, ja sense tanta pedra. Hem d’intensificar el ritme perquè el cel amenaça pluja i arribem al refugi molt cansats, però secs! Deu minuts després d’arribar, comença a ploure.
Reflexions al Refugi de la Restanca
A causa de la tempesta de la nit anterior, hem trobat molt de fang durant gran part del recorregut, fet que ha alentit la marxa i l’ha fet més feixuga.
Sincerament, el refugi de la Restanca no ens va agradar. L’opinió unànime del grup va ser que queda una mica fora de lloc a la Carros de Foc, obligant a una baixada molt llarga només per segellar. A més, es troba fora dels límits del Parc Nacional i l’entorn no és tan espectacular com en altres punts.
Per sopar, a les set, ens serveixen sopa de verdures, amanida d’arròs, lluç i un iogurt de maduixa. Avui és també el dia que coneixem un grup de quatre bascos amb qui anirem coincidint fins al refugi de Colomina. A les deu, ja som al llit per recuperar forces per a la següent etapa.
Material recomanat per a aquesta travessa
- Botes de muntanya de canya alta per protegir els turmells als trams de blocs.
- Mapa de la zona, brúixola i/o GPS amb el track descarregat.
- Jaqueta impermeable i paravent, imprescindible a l’alta muntanya fins i tot a l’estiu.
- Protector solar, ulleres de sol i gorra per a les zones més exposades.
- Bastons de tresc, molt útils tant a les pujades com a la llarga baixada final.
- Aigua suficient (mínim 1,5 litres) i reserves energètiques (fruits secs, barretes).
