Gorgs del rec del Puig i Camí ral de Vic a Olot.
Hostalets d’en Bas – Gorgs del Torrent del Puig – Camí Ral d’Olot a Vic– Hostalets d’en Bas
El Camí Ral és un itinerari d’una llargada d’uns 44 km que uneix la ciutat d’Olot amb la de Vic. El recorregut és molt característic perquè conserva l’antic aroma d’èpoques passades com ara l’empedrat i diverses construccions remarcables, com el pont de l’Hostalot. El camí es pot recórrer bé en un dia, o si es vol fer amb més calma, en un parell. La ruta que us detallaré sota aquestes primeres línies segueix d’una estona aquest bell itinerari que traspua autèntica història del nostre petit però ferm País.
Ben passat el poble d’Hostalets d’en Bas, població de la comarca de la Garrotxa que sorgí al segle XVIII a partir d’un hostal o hostalet que va anar agafant embranzida per ser a la vora de l’antic Camí Ral, s’inicia el recorregut. Al poble d’Hostalets d’en Bas, de visita agradable pels que no el conegueu, en destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat d’interès històric/artístic nacional. Aproximadament a un quilòmetre passat el poble, podem deixar la carretera comarcal que duu al Santuari de la Salut (C-153) i el cotxe a escassos metres en un petit revolt on iniciem la marxa fins a una petita masia on podem observar un típic assecador de blat i una de les païsses més fotografiades de la comarca, el Molí Vell. En aquest punt, creuem per un petit pont el riu (Rec del Puig) que baixa més o menys ple segons l’estació de l’any fins a arribar a un primer trencall on enfilem per la dreta i tornarem pel camí que ens queda a l’esquerre baixant del Camí Ral a través d’una casa de turisme rural anomenada L’Esquirol. Seguint, doncs, pel camí de la dreta s’arriba a una cadena de ferro que inicia un camí particular a través d’una casa pairal en part reformada que ens mena a través d’un bosc de ribera molt fresquet amb alts plàtans fins a la font de les Fogoses. En aquest indret molt ombrívol hi podem fer una primera parada per contemplar la imatge d’una Mare de Déu que la vetlla, una taula rodona de pedra i els petits recessos que descriu el riu.
Travessant el riu per una roca plana i llarga on trobem clavats tres grans claus de ferro, iniciem l’ascensió vers el gorg negre o altrament dit l’olla petita. A partir d’aquest punt, el torrent està ple de gorgues i saltants que conviden a fer una parada i admirar-les. El camí és força costerut i enfangat si el transitem després d’haver plogut, fet que dificulta en alguns trams de molt pendent la pujada però que augmentarà (i molt) la bellesa dels salts d’aigua que anirem trobant. Cal, doncs, evitar relliscades i assegurar els nostres passos. Són moltes les vegades que agraeixes els escalons esculpits a la terra i la gran quantitat de boixos als quals et pots agafar. Just al costat del gorg negre, que rep el nom per la ‘piscina’ que es forma ben bé en el seu centre de certa profunditat, la paret de pedra totalment còncava forma un sostre.
Per continuar l’ascensió, cal ajudar-se en un tram del camí que forma quasi una petita paret força vertical d’un parell de cordes que hom ha deixat col·locades en forma de vaga. A escassos 10 minuts (i més amarats de suor) s’arriba a l’impressionant Salt de l’Olla. És aquest lloc obligat de parada per gaudir del curs de l’aigua que baixa en estacions de pluges fortes amb molta força pel torrent del Puig avall. I, és clar, traurem les càmeres o mòbils per tirar algunes fotos de record. Sens dubte, arribar fins aquest indret és una de les millors excursions que es poden fer per la Vall d’en Bas per la seva espectacularitat. Seguim pujant per superar el salt i poder gaudir-lo des de dalt. En aquest punt, és necessari tornar a travessar el riu amb molt de compte de no ser arrossegats pel cabdal si baixa fort i caure en caiguda lliure que seria de ben segur fatal. Per fer-ho, forçosament, ens haurem de descalçar, treure’ns els mitjons i apujar-nos els pantalons fins a sota genoll i sentir el fred intens però recuperador i saludable als nostres peus.
Passat el riu i posades les sabates altra vegada, s’arriba a uns dels miradors que hi ha per fruir de les vistes de la Vall d’en Bas, més concretament dels Hostalets i de Sant Esteve i de part de la carretera de la Salut. Aquí, i segons el temps de què disposem, hom pot fer una paradeta per reposar i esmorzar. Al cap d’una estona, seguirem el camí marcat per una petita fita de pedres fins a arribar a una gran llesca de terra esllavissada que ha format una autèntica llengua de roques i troncs d’arbres que travessa el camí per on passem i que es pot veure de molts quilòmetres enllà. Seguidament s’arriba al Salt de l’Hostalot per on el torrent baixa també amb molta força resseguint grans pedres i un terreny en general molt abrupte. En aquest punt, les aigües que baixen tornen a interposar-se en el nostre camí per la qual cosa haurem de tornar a travessar-les o bé descalços novament o saltant de pedra amb pedra i amb molt equilibri. Salvat aquest punt i seguint el camí ben marcat s’arriba al Camí Ral a l’alçada de la Font de les Marrades amb les seves dues figures de talla característiques i el seu safareig. De pujada (en direcció a Vic), un cop passada la font de les Marrades, el camí, que en alguns trams conserva l’empedrat, fa unes ziga-zagues molt marcades per salvar el desnivell i superar el cingle. L’indret és misteriós i salvatge: altes parets de pedra aguanten el camí i grans arbres centenaris creen un ambient d’extrema frescor i penombra. Vora l’última de les marrades, és molt recomanable sortir una estona del camí, cap a l’esquerra, per un petit corriol que travessa una roureda i es dirigeix a la vora del cingle. En cinc minuts s’arriba a la Mina dels Bandolers, un gran call natural de més de cinquanta metres de llarg per un i mig d’amplada i amb una altura variable de dos a quatre metres. Donada la seva estructura tan peculiar i que a una antiga teulada natural feta de branques i terra, va esdevenir un seguríssim amagatall per bandolers, que assaltaven les caravanes que transitaven pel Camí Ral. Sigui com sigui, i fruit de l’imaginari popular, és un racó ple de llegendes i històries per la vora del foc. Tornant al camí principal, ben al capdamunt, el periple ens fa arribar a l’Hostal del Grau, antiga parada obligada per a qualsevol que passés pel Camí Ral.
Finalment, en sentit contrari o en direcció cap a Olot, el Camí Ral amb força pendent i amb moltes pedres ens porta altra vegada al punt d’inici del nostre itinerari, és a dir, al Molí Vell i de tornada al cotxe.
Desitgem com sempre que pugueu descobrir aquesta ruta tan espectacular i la gaudiu amb tanta plenitud com vam fer nosaltres. Salut i rutes!
Santi i Jordi Roura Ferrer
| Inici / final: | Hostalets d’en Bas |
|---|---|
| IBP index: | 55 |
| Durada total: | 3h 20m |
| Temps efectiu: | 2h 39m |
| Desnivell: | 490 m |
| Alçada mínima: | 495 m |
| Alçada màxima: | 845 m |
| Distància: | 8,1km |
| Track gps: | Si |
