Pic del Querroig

Aquesta pujada al pic del Querroig, la podríem considerar una sortida de mar i muntanya. Una sortida de contrastos. Cal destacar que al llarg de tota la sortida trobarem marques de color groc. Comencem a la platja Gran de Portbou. A l’esquerra de tot de la platja i arran de mar surt un camí que els primers quilòmetres serà sempre arran d’aigua. Després de la platja del Pi, el camí comença a guanyar altura en direcció el cim de Cervera. Si observeu el mapa de la sortida que hi ha un xic més avall d’aquestes línies veureu que en un punt de la pujada, el camí gira bruscament a l’esquerra i poc després a la dreta per guanyar la carena. En el punt on jo vaig girar a l’esquerra hi ha una cruïlla de camins. El camí amb senyals grogs baixa un altre cop fins arran d’aigua, per pujar després directament al pic de Cervera. Aquesta pujada es veu molt forta! Jo vaig seguir un sender que estava marcat com a camí del Rec (o alguna cosa per l’estil) i que ja a simple vista es veu com puja fins a la carena. Aquest sender no està massa definit però tenint en compte el tipus de vegetació que hi ha a la zona no hi ha cap problema per pujar fins dalt. HEM D’ANAR AMB COMPTE DE NO MALMETRE LA VEGETACIÓ.
Un cop a la carena, a la nostra esquerra veurem una gran antena de mòbils i a la dreta, ja senyalitzat, el cim de Cervera. Un cop al cim de Cervera es veu perfectament però llunyà el nostre següent destí, el Pic del Querroig.
Desfem el camí fins al coll on havíem arribat i aquí tenim dues opcions. Pujar cap a la carena i arribar al coll dels Belitres per la carena o seguir la pista que veiem a la nostra dreta que també va directament al coll dels Belitres. El coll dels Belitres és la frontera amb França. Amb molt de compte travessarem la carretera i seguirem el nostre camí. A partir d’aquí trobarem una munió de camins i caminets, cal estar atents i anar seguint sempre els senyals de color groc. D’aquesta manera arribem sense cap problema al coll de la Farella. Aquí s’acaba la pista i comença la pujada forta al cim. La pista es converteix en un sender bastant pedregós però que no presenta cap dificultat.
Un cop fet el cim del Querroig, toca baixar a Portbou i tenim unes quantes opcions. Desfarem el camí de pujada fins a pràcticament el coll dels Belitres, o sigui la carretera. Però compte, no hi hem d’arribar. Jo per baixar vaig triar un dels tres senders que baixen directament al poble. Comença com una pista un xic ampla i està senyalitzat amb una fita i uns senyals de color groc. Poc després es converteix en un sender que baixa molt ràpidament. Ja quasi a baix el sender sembla que desapareix, però no, s’arriba a tocar les cases i es baixa per unes escales (bastant malparies) fins al carrer de Sant Jordi. Anirem seguint el carrer sempre de baixada i arribarem a la platja sense cap problema.