Roc de Sant Aventí

des de la Pobla de Segur

El Roc de Sant Aventí és una muntanya de 1.480 metres situada entre els municipis de Baix Pallars al Pallars Sobirà i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Iniciem la pujada al Roc de Sant Aventí deixant el cotxe al costat dels jardins de l’Ajuntament. Anem fins a la carretera i la seguim en direcció Sort durant un quilòmetre, fins a una corba a la dreta sobre el barranc de Montsor. A l’esquerra surt una pista i l’agafem. Un cartell informatiu marca el recorregut del Camí Vell de Montsor que seguirem durant la totalitat de l’excursió. De seguida deixem la pista que va l’esquerra i seguim uns metres fins a una petita pedrera. Les fites i una de les marques grogues ens ajuden a situar-nos per sobre de la pedrera. El terreny, inicialment més aviat lleig, va guanyant atractiu. Continuem ascendint per l’esquerra d’un cordal rocós que recorre una línia elèctrica. A l’esquerra s’obre l’ampli barranc de Montsor. Aquest primer sector d’ascens finalitza en un replà pedregós on hi ha un pal indicatiu.
La ruta continua superant en llaçades unes grades rocoses. Les vistes de la conca de la Pobla de Segur i del barranc de Montsor comencen a ser notables. El camí, que en alguns trams conserva un antic empedrat, és clar i molt còmode. Ens permet guanyar alçada gairebé sense adonar-nos-en. L’entorn desborda una bellesa aspra, solitària, i ens transmet una sensació de pau i serenitat accentuada pel silenci.

Finalment arribem a la carena que seguim durant un breu tram. Després tornem a el vessant oest per entrar en una zona boscosa. Unes llaçades excavades en un vessant rocós (Marrades de Montsor) ens permeten assolir de nou la carena. Al nord, fins i tot bastant amunt i allunyades, descobrim les cases del poble de Montsor, a la part alta d’una roca. Una travessa gairebé horitzontal esquiva unes agulles del cordal on pastura un grup de cabres. Més enllà d’aquestes s’alcen els cims abruptes i retallats del Turó de la Llosa. Ens dirigim cap a un vessant pedregós que mor en una carena horitzontal. A l’esquerra de la mateixa, hi ha el Coll de Montsor des d’on tenim una bona vista del Roc de Sant Aventí. La ruta travessa aquest vessant i, amb algunes ziga-zagues, ens dirigeix al coll. Les vistes dels tallats de barranc de Montsor i de la Cresta de Gelat, situada més a l’esquerra, són impressionants. Per darrere, es perfila la carena que hem seguit a la pujada, emmarcat en un fons on apareixen la Pobla de Segur i l’embassament de Sant Antoni.

Arribem al coll de Montsor. Una pista que puja forta pel bosc a la recerca del poble de Montsor. Seguim la pista. Després d’un breu tram en pendent, el terreny se suavitza. En còmode ascens seguim la carena rocosa, passant per una elevació coronada per una torre d’alta tensió. Després un descens gairebé horitzontal ens deixa en un coll, al peu del monticle rocós on es troba Montsor, per on passa una pista més marcada. La seguim breument, fins a trobar a l’esquerra les fites que marquen un corriol que, amb un parell de llaçades, ens deixa a la part baixa del poble. Totes les cases de Montsor estan en ruïnes. Els veïns les van abandonar a la dècada dels 70 i ara tenen usos ramaders.

Voregem el poble per l’esquerra i arribem a un coll. Un pal indicador marca la continuació d’un corriol que, a l’oest, creuant vessants i barrancs, baixa fins a la Font del Poble. Després remunta suaument a la recerca de la carena de la serra de Gelat.

Deixem el camí i pugem per un vell camí que ens ajuda a creuar una zona boscosa. Ens porta fins a una pista que ve de Montsor. El track gps que m’he descarregat, continua remuntant una forta i incòmode pendent d’herba i pedres fins a arribar la carena SE de la muntanya aquest tram, no hi ha camí per enlloc. Uns minuts més i arribem al cim. Al nord, veiem l’ampli i arrodonit Roc de Sant Aventí. Baixem fins a un coll herbat. Una desena de metres a l’esquerra passa una pista per on tornarem. Remuntem per la carena. Una Última pujada ens deixa al cim del Roc de Sant Aventí. Un pal geodèsic assenyala el punt més alt (Com a tots els cims). Cap al nord, un bosc ens tapa la vista.

És hora de baixar. Anem al nord per un ample camí que baixa per la carena seguint el límit del bosc. No triguem a arribar a un coll pel qual passa una pista.

Girem a l’esquerra invertint el rumb de l’excursió. Recorrem la pista que travessa el bosc que ocupa el vessant oest del Roc de Sant Aventí. Després passem a prop del coll que el separa de Lo Tossalet, i voregem per la dreta aquest cim. La pista ens deixa en un replà de la seva carena.

Seguim per un camí ample i pedregós. Ara el camí continua en forta baixada per l’ample corriol pedregós. En pocs minuts arribem a un coll per on passa una pista. La seguim uns moments per deixar-la per un camí ben marcat que surt a l’esquerra. Aquest esquiva una elevació i baixa a un sector horitzontal del cordal. Aquí trobem un pal indicador que assenyala el camí que ve de Montsor.

Ara hem de seguir el camí, de vegades poc marcat però que, en anar per la part alta del cordal, no té possibilitat de perdre. Un agradable descens amb grans vistes del barranc de Montsor ens porta per la carena pedregosa. Aviat arribarem al Salt del Llop. Les marques grogues ens diuen per on s’ha d’anar. Una cosa a l’esquerra, en la vora de la paret, una cadena i diverses grapes metàl·liques, permeten baixar sense dificultats.

Deixem enrere el Salt del Llop per travessar a la dreta per una terrassa pedregosa. Després seguim baixant per la part alta de la carena amb algun tram rocós costerut però de bon passar. El corriol esquiva una elevació per l’esquerra. Poc després arribem on finalitza la Cresta de Gelat on trobem un pal amb una bandera.

El corriol salva per l’esquerra unes parets. Amb algunes llaçades i algun fàcil tram rocós, on la pedra solta aconsella anar amb compte, baixem sense problemes i arribem a una bifurcació de camins al peu dels tallats. Un nou pal indicador informa que el camí que surt a la dreta va a la Roca. No hi anem! Continuem baixant al sud, per grades rocoses que el camí esquiva en curtes ziga-zagues. No triguem a arribar a un sector horitzontal. La ruta entra al bosc i baixa suaument fins a la central de captació d’aigües.
Continuem descendint per una pista que, després de passar al costat les canonades es dirigeix amb alguna llaçada a la dreta. Ja molt a prop del poble, deixem la pista i prenem a l’esquerra un camí que creua un rec i passa pel costat un antic dipòsit d’aigua. Un ràpid descens per terrasses amb alguns arbres ens deixa al primer carrer del poble. Poc després arribem a la plaça al costat dels jardins de l’ajuntament on tenim el cotxe.