Sant Patllari

Tenint en compte que iniciem la pujada a Sant Patllari per un costat de l’estany i que tornarem per l’altre, podem iniciar la ruta a qualsevol punt proper a l’estany. Com més al nord deixem el cotxe, menys haurem de fer a la tornada i això s’agraeix quan s’arriba cansat. Jo el vaig deixar molt a prop del Club Natació Banyoles.
La ruta d’avui no està marcada, no fites, ni senyals de pintura de cap color ni res de res. Jo en un 95% he seguit la ruta de la cursa de muntanya de Banyoles. La ruta és molt i molt maca, però si no es porta GPS, es pot fer molt difícil de seguir el camí correcte, ja que ni tan sols trobarem rètols que ens indiquin el camí de l’ermita.
Així mateix, a causa de la gran quantitat d’encreuaments que trobem, es fa molt difícil de descriure, però deixo algunes anotacions que us puguin servir de guia.
Com he dit, inicio la pujada a Sant Patllari al costat del Club Natació i em dirigeixo direcció sud. És a dir, mirant l’estany cap a l’esquerra. Vaig seguint el camí vora estany fins que estic a punt d’arribar a Porqueres. Aquí, haurem de travessar la carretera cap a l’esquerra. Veurem que a l’altre costat de carretera, hi ha una pista asfaltada i al costat esquerre un camí, hem d’agafar aquest camí i anar-lo seguint fins a trobar-nos de nou amb la pista asfaltada. La seguim uns metres i a la corba, la deixem per agafar el sender que queda recta a nosaltres. L’anem seguint fins a la propera cruïlla que girarem a l’esquerra. Molt aviat trobarem de nou la pista asfaltada. Per creuar-la, baixem al camp que queda a la nostra esquerra i la passem pel pas inferior que hi ha. A partir d’aquí comença la pujada i comença un tram quasi impossible de descriure aquí a causa de la quantitat d’encreuaments i de corriols que ens trobarem.
Si seguim el track, veurem que l’últim tram, el fem tant de pujada com de baixada. Un cop hàgim arribat al cim de Sant Patllari, podrem gaudir d’una excepcional vista a 360°. Val la pena pujar fins aquí!!

Per baixar, desfem un tram de la pujada fins a trobar-nos amb el corriol pel qual baixarem. Aquest corriol és molt atapeït de vegetació i la vista al voltant és nul·la. Per les destrosses que he vist al llarg del camí, es nota que hi ha molts de senglars per la zona.
Finalment i després d’una bona estona de baixar, arribem a una pista. Girem a la dreta i la seguim uns 25 metres per agafar un nou corriol a la dreta. A estones és un corriol i a estones un xic més ampla, però en general, està en bastant mal estat. Arribem a una pista asfaltada. Girem a la dreta i l’anem seguint fins a trobar-nos amb una carretera. La travessem i agafem la pista que hi ha a l’altre costat cap a l’esquerra. Ara torna a venir un tram de pujada. Anem seguint la pista principal, a la nostra dreta trobarem una casa que tenen un tancat amb cabres, algun burro i altres animals. A la propera cruïlla després d’aquesta casa, girem a la dreta.
Aviat arribarem al cim del Puig Clarà on hi ha dos miradors, un que ens trobem només d’arribar i des del que tindrem una bona vista de les muntanyes que ens rodegen. Ara mirem direcció a l’estany. I seguim el corriol que veiem i que ens porta al mirador de l’estany. Des d’aquest mirador, la vista de l’estany és impressionant. Ara hem de tornar al primer mirador i seguir un petit corriol que hi ha a l’esquerra. A partir d’aquí, precaució que ve un tram de corriols en mal estat i fins i tot en un parell de punts, trobarem unes cordes per ajudar-nos a baixar.
Arribem a les Llacunes de Can Morgat. Seguim per la pista principal i a la propera corba, girem a l’esquerra per un corriol que s’enfila decididament. És l’última pujada del dia i ja estem al costat de l’estany. Anem seguint sempre cap a la dreta fins a trobar-nos amb una carretera, és la que voreja l’estany. La travessem i agafem el camí vora estany cap a l’esquerra. Ja només queda seguir aquest camí fins a la zona on tinguem el cotxe.