Amèrica del Sud: Aconcagua
El nom d’Aconcagua és d’origen indígena i segons afirmen és també quechua i derivaria de “Ackon Cahuak” que traduït voldria dir “Sentinella de la pedra”. D’altres afirmen que el nom bé de “Aconca-Hue”, expressió “mapuche” aplicada al riu del mateix nom, al que diuen a Xile “bé de l’altre costat”, ja que antigues creences creien que el riu naixia a la falda de la muntanya Aconcagua.
La regió de l’Aconcagua i la seva prolongació al nord del massís de la Ramada, constitueixen una àrea clau per analitzar l’evolució geològica de la serralada principal. Les seves màximes elevacions no corresponen a edificis de granit actius com el Tupungato, sinó que la seva altura actual és el resultat de l’aixecament tectònic de la serralada.
La serralada principal fa uns 70 km d’amplada al sud del riu Diamant i es va aprimant en direcció nord, fins prop de 30 km. De forma inversa, les altures van descendint de nord a sud, des de més de 6000 metres fins al 3500 metres més o menys.
L’any 1897, una expedició dirigida per Edward Fitz Gerald va aconseguir la primera ascensió a la muntanya per la cara nord-oest de la muntanya i després de remuntar la vall del riu Horcones. El 14 de gener de 1897 l’Edward va aconseguir en solitari el cim. Pocs dies més tard, Nicolas Lanti i Stuart Vines, membres de la mateixa expedició van aconseguir també el cim.
