Carros de Foc Etapa 6: Colomina – Ernest Mallafré
Aquesta és la crònica de la Carros de Foc etapa 6, una de les jornades més llargues i exigents de la travessa, que connecta el refugi de Colomina amb l’Ernest Mallafré. El que havia de ser un dia espectacular es va convertir en una autèntica prova de resistència contra la boira, la pluja i el cansament. Una aventura marcada per la mala visibilitat però culminada amb l’alegria d’arribar a la meta final.
| Tipus / Sender | Travessa d’alta muntanya / GR-11 |
|---|---|
| Punt d’Inici | Refugi de Colomina |
| Punt Final | Refugi Ernest Mallafré |
| Distància | 16,5 km |
| Durada | Aprox. 7 hores |
| Desnivell (+/-) | +537 m / -1045 m |
| Dificultat | Alta |
Carros de Foc: Etapa 6, de Colomina a l’Ernest Mallafré
Refugi de Colomina: Un inici complicat
Hem dormit fatal! Els llits eren molt estrets i no et podies ni moure. Suposo que a tothom li ha passat el mateix, ja que a 2/4 de 7 ja hi havia molt de moviment per l’habitació, amb tothom recollint i preparant-se per baixar a esmorzar.
La nostra intenció era sortir com més aviat millor per afrontar la llarga jornada amb temps, però només de treure el cap per la finestra hem vist una boira molt espessa amb una visibilitat d’uns 10-15 metres.
Boira i pluja cap al Coll de Saburó
Hem esperat fins a les 9 i, en vistes que el dia no tenia ganes d’aixecar-se, hem començat a caminar en direcció al coll de Saburó. Hem vorejat l’Estany de Colomina i l’Estany de Mar enmig de la boira i alguna gota de tant en tant.
Just quan estàvem fent el Pas de l’Ós, ha començat a ploure amb força ganes, però per sort no ha durat massa estona.
La pujada al coll de Saburó l’hem fet sense veure el coll i no sabent gaire per on passar. A més, hem perdut els senyals del GR i hem pujat per la dreta de la pedrera, quan el GR passa per l’esquerra. Quan érem pràcticament a dalt, hem hagut de travessar el pedregar per anar a buscar de nou el sender.
Un cop al coll, ja hem vist que a l’altre costat estava molt ennuvolat, però almenys la visibilitat era molt millor, ja que quasi no hi havia boira.
Descens cap a l’Ernest Mallafré
La baixada fins al refugi de Josep Maria Blanc se’ns ha fet molt llarga i cansada. Finalment, hi arribem i decidim aturar-nos a menjar un entrepà de truita per agafar forces.
Allà prenem una decisió: en lloc de pujar al coll de Monestero (que es veu molt tapat i segurament hi plou), agafarem la pista que fan servir els 4×4 per pujar al refugi. Aquesta alternativa ens portarà fins a la zona anomenada de la piscina i, des d’allà, enllaçarem amb la pista planera que passa per sobre les canonades fins a l’Ernest Mallafré.
La pista és llarga, però com que el primer tram és de baixada i després planer, accelerem una mica el ritme, ja que les ganes d’acabar són immenses. En aquest camí hi ha tres túnels; només el primer es pot travessar, els altres dos s’han de vorejar per la dreta, amb algun tall que fa una mica d’impressió.
Finalment, i sense cap més problema, arribem al refugi juntament amb la parella de bascos que ahir van sopar a la nostra taula. Cansats però amb una gran alegria, arribem a 2/4 de 5. Ens posen l’últim segell, firmem el llibre de control de pas i la guarda de l’Ernest Mallafré ens dona les samarretes.
La Carros de Foc s’ha acabat. I per recuperar-se de l’esforç, res millor que anar a fer un bon sopar a Espot.
Material recomanat per a aquesta travessa
- Botes de muntanya de canya alta i impermeables.
- Jaqueta impermeable i paravents, fins i tot a l’estiu.
- Mapa, brúixola i GPS, especialment per a dies de mala visibilitat.
- Bastons de tresc per ajudar en pujades i protegir els genolls a les baixades.
- Frontal, imprescindible per als túnels i per si es fa fosc.
- Protecció solar, ulleres de sol i gorra.
